BARCELONAEl triangle que dirigia el PSC fins aquest divendres s'ha desintegrat. José Montilla s'ha prejubilat al Senat, José Zaragoza se n'ha anat a Madrid a intentar federalitzar el PSOE i a Miquel Iceta el posaran a la Fundació Rafael Campalans per estudiar el futur del socialisme, que no és poca feina. Els tres despatxos de la quarta planta de la seu del PSC, on es decideix tot, tindran nous ocupants a partir d'aquest matí. El de primer secretari l'ocuparà Pere Navarro, que el compaginarà amb l'alcaldia de Terrassa, almenys de moment. El de Zaragoza l'ocuparà Daniel Fernández -un dels més ferms opositors al fet que el PSC tingui grup propi a Madrid-, que farà de secretari d'organització i de diputat al Congrés fins al congrés del PSOE. I el tercer serà per a Antonio Balmón, secretari d'acció política, alcalde de Cornellà i fervent partidari dels pactes amb CiU a Catalunya.
Navarro va tancar un congrés que va acabar amb la integració de totes les famílies del PSC i allargant la mà a Artur Mas per pactar els grans temes de país i, concretament, la sortida de la crisi. No va ser un xec en blanc, perquè va posar-hi condicions, però és un gir significatiu. Al PSC ningú està per fer oposició per l'oposició i ja ningú criticarà per tou Joaquim Nadal, que de moment continua de president del grup parlamentari tot i que hi ha veus que li mouen la cadira. També pot canviar la condició de Miquel Iceta, actual portaveu del grup, però això, en paraules d'un membre de la nova executiva, serà "la pròxima estació", per no obrir ferides massa aviat.
El ressentiment que hi havia al PSC per la pèrdua del Govern ha quedat superat i del tripartit ja no en parla ningú. Només el va defensar amb orgull José Montilla el primer dia, en l'informe de gestió que va fer divendres a la tarda, però va ser l'única referència en tot el congrés. L'expresident de la Generalitat abandonava dissabte a les 11 de la nit el recinte del congrés completament sol mentre Navarro seguia negociant sense ell la nova executiva. El tarannà dialogant i pacient del nou primer secretari va fer possible un congrés d'inclusió i no d'explosió, com alguns esperaven, i també imprimirà un nou to en el paper d'oposició del PSC.
En el seu discurs de clausura del congrés, Navarro va recordar que "en moments difícils com els actuals" el PSC està disposat a "estendre la mà" a l'executiu de CiU, fins i tot està obert a "col·laborar", però posa una condició: que les mesures acordades per sortir de la crisi no siguin només ajustaments pressupostaris que es carreguin a les esquenes de les classes mitjana i treballadora, i que el Govern doni prioritat a "les polítiques actives d'ocupació i de suport als emprenedors". I, sobretot, que es mantinguin íntegrament els pilars de l'estat del benestar: la salut i l'educació. Si és així hi haurà acord i, segons fonts socialistes, ja s'hauria de poder visualitzar durant el debat dels pressupostos per a l'any que ve. Des d'ahir, CiU té en teoria tres aliats per pactar els comptes: el PP, ERC i ara el PSC.
L'aliança de progrés
No es tracta d'un gir cap enlloc, sinó que el PSC torna on havia estat sempre, però "amb l'eina més esmolada", com va dir Navarro. Ara ja no parlen de govern d'Entesa sinó de bastir una "aliança social i de progrés" que no passa per la suma de sigles "des de dalt" sinó per reconnectar amb els sectors socials, culturals i intel·lectuals d'esquerres que s'han anat allunyant del PSC. La proposta era del sector renovador de Joan Ignasi Elena i per això la seva secretaria de la nova executiva és d'innovació política i impuls de l'aliança social i de progrés.
