MADRIDEl diputat de CiU al Congrés Pere Macias explica que quan el 1990 es debatia si la connexió amb França havia de ser per la Jonquera o per Irún el president Pujol va enviar una nota al conseller Joaquim Molins. Li deia que no es refiés del "desarrollo conjuntable de ambos ejes " que volia Madrid perquè, al capdavall, primer se'n fa un i després un altre. Ara la història es repeteix. Tot i els intents del PP i del PSOE per no obrir la batalla de les prioritats -o corredor mediterrani o central- la confrontació territorial continua latent. La crisi obliga a triar.
Políticament, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no farà cap pas que pugui debilitar els nous barons que l'any passat van aconseguir derrotar els governs socialistes. Es tracta d'Extremadura, Castella-la Manxa i l'Aragó, comunitats per on passa l'eix 16, el corredor central.
Un lobi ben coordinat
Com ara fa vint-i-dos anys, la diputada del PP Concepción de Santa Ana va defensar al ple del Congrés que prioritzar el corredor mediterrani era "absolutament compatible" amb la resta de xarxes ferroviàries "igualment importants".
En privat, els diputats populars del País Valencià i Múrcia animen els partits catalans, sobretot CiU, perquè no defalleixin en la pressió sobre el ministeri de Foment. Però en públic, els que més es fan sentir i de manera coordinada són els territoris interiors. De fet, aquest lobi polític i empresarial ve de lluny. El juny del 2010 es va firmar una declaració conjunta que tenia el suport dels diversos governs autonòmics, socialistes i populars, i de les cambres de comerç en favor de l'eix 16 i la travessia central pels Pirineus. Ara l'esperit d'aquell text el lideren persones com ara la presidenta de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, amb una forta influència sobre Rajoy i la ministra Ana Pastor; l'extremeny José Antonio Monago, que governa gràcies a IU, i María Dolores de Cospedal, la presidenta de Castella-la Manxa i número 2 del PP. En un partit tan jerarquitzat, és molt rellevant que la secretària general es decanti obertament per una opció.
Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada de la UB i una de les veus més autoritzades a l'hora de parlar d'infraestructures, té clar que la travessia central és "un element de distracció sobre les prioritats reals" del govern espanyol, que es concentren, sobretot a l'alta velocitat a Galícia, en un model radial que parteix del quilòmetre zero madrileny. En aquest esquema centralista hi encaixa només un dels dos projectes transeuropeus. I com diu Bel, només cal fer un cop d'ull a la intervenció de Pastor al Congrés el 9 de febrer: amb les xifres a la mà queda clara l'aposta de l'Estat.
Madrid no es mullarà
Conscient de quina és l'aposta en temps de vaques magres, Rudi va dir, després de reunir-se amb Rajoy, que ara la connexió que ella defensa necessita més suport polític que econòmic. L'oposició tem que aquesta serà l'estratègia dels pròxims anys: un reguitzell de missatges per acontentar les comunitats del centre d'Espanya per consolidar el vot popular i debilitar políticament encara més el PSOE, però sense una inversió financera clara que li pugui generar tibantors territorials.
Pere Macias avisa que, efectivament, ara Madrid pot anar fent petites "esquitxades" pressupostàries per mirar d'agradar a tothom i qui dia passa, any empeny. Dels pressupostos estatals del 2012, diu: "Trauran pit amb les xifres que hi surtin però no serà cap manifestació de voluntat, sinó de realitat". És a dir, Rajoy provarà de vendre una aposta pel mediterrani limitant-se a pagar el que està en marxa. Els nous barons del PP el vigilen de prop.
