Publicitat
Publicitat

Observatori d'Àfrica

Els nous temps de l'endemà

Les previsions electorals s'han complert: mentre s'esperen els resultats definitius, les estimacions confirmen que el Sudan del Sud serà un nou estat del continent africà, que sumarà d'aquesta manera un total de 54 països, si és que Somàlia encara es pot considerar un estat, almenys tal com avui entenem el que és un estat.

La guerra de 22 anys -la més llarga d'Àfrica- entre el nord i el sud, i els dos milions de morts i més de quatre milions de desplaçats, la misèria, la pobresa i el dolor que tot això significa, són motiu suficient perquè la partició neixi prenyada d'esperança. ¿Podria ser pitjor el futur que el passat que ens ha tocat viure?, deuen pensar els quatre milions de sudanesos cridats a les urnes i que han decidit fer ara el seu camí.

El 2005, el nord i el sud van firmar un tractat de pau i des d'aleshores han compartit el poder en unes relacions que han estat millors del que es podia esperar entre persones que s'havien estat esbatussant durant dues dècades. L'experiència de cinc anys de govern fa pensar que la partició no serà un obstacle per a la col·laboració entre els dos estats. De fet, la riquesa de la qual depenen, el petroli, no es pot explotar sense la complicitat i l'acord, ja que si bé el petroli és abundant al sud, és al nord on hi ha els oleoductes imprescindibles per a la seva comercialització.

Quan finalment es confirmi la partició començarà la discussió d'afers tan importants com el dibuix de la frontera, així com altres múltiples qüestions referents als diners de l'estat, el petroli, les pastures per a les tribus nòmades de la frontera i un llarg llistat d'aquells qüestions que, com escrivia a l'ARA P. Guerra, són la causa "de la majoria de guerres del planeta".

El risc d'una nova guerra
Si bé la curta experiència de govern compartit entre enemics és un motiu d'esperança, ningú amaga que si la partició no significa una millora de la vida del sud, la guerra tornarà. També pot passar que els polítics del sud acabin traint la seva gent, ja que, si bé aquests anys s'han mostrat còmplices amb els polítics del nord, el motiu d'aquesta complicitat podria tenir més a veure amb la corrupció que amb el servei públic, de manera que quan s'acabi la retòrica sobre la independència com un factor de millor governabilitat, arribarà la crua realitat d'aquesta mala gestió i l'engany dels dirigents.

Més enllà del que passa al mateix país -ara ja podem fer servir el plural països-, el Sudan és un dels territoris del món on les grans potències juguen la geopolítica més delicada. Si a l'Iraq podem dir que s'hi fa una guerra nord-americana -europea, al Sudan el primer món mesura les forces amb la Xina. I també amb l'Iran amb bones relacions amb el nord. De manera que en el camp de les relacions internacionals hi haurem de veure moltes coses, la principal de les quals serà saber fins a quin punt la realpolitik decantarà la balança a favor del negoci pur i dur, la política autoritària sense drets humans, o té alguna credibilitat el missatge de llibertat per als pobles que Occident ha portat com a senyera -amb en George Clooney d'abanderat d'honor-. El tema del TPI i Al-Baixir serà un bon termòmetre per descobrir com es resol aquesta disjuntiva. Però no crec que m'erri gaire si penso que el que fins ara era criminal demà serà suportable en nom dels nostres interessos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT