Publicitat
Publicitat

URBANISME

El director de Barcelona Regional, Willy Müller, posa concreció a la transformació de les infraestructures i de l'urbanisme de 36 municipis

La nova àrea metropolitana

El nou director de Barcelona Regional, Willy Müller, és l'encarregat de concretar la transformació de Barcelona i la seva àrea metropolitana en els pròxims 40 anys. L'objectiu és repensar la ciutat.

Ho ha explicat moltes vegades: Willy Müller (La Plata, Argentina, 1961) va arribar a Catalunya un 11 de setembre de fa 26 anys, quan les Diades acabaven a garrotades a la Rambla. Deu anys després obria el seu estudi d'arquitectura abraçant la fe metàpolis , el concepte de nou urbanisme humà que va impulsar el sociòleg francès François Ascher, i s'unia al seu germà de sang, Vicent Guallart, sota el paraigua de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. Amb la Generalitat va promoure l'exposició HiperCatalunya , en què imaginaven el país del futur, i des de fa uns anys forma part del nucli dur de Xavier Trias per pensar i transformar Barcelona i l'àrea metropolitana amb una perspectiva de 40 anys.

Herència i cop de timó

Müller demana repensar la ciutat amb tota l'àrea metropolitana

"Barcelona Regional va ser un invent d'Acebillo i és el fruit d'una generació que va visualitzar el fenomen metropolità fa 30 anys, quan encara no es pensava en els Jocs Olímpics", diu Müller per argumentar el cop de timó tranquil que va prometre quan es va estrenar en el càrrec. "Ara s'ha de lligar l'ideari transformador que hi ha a l'ADN de Barcelona, que no s'ha d'emmirallar en res i que es reinventa com cap altra ciutat del món ho fa, amb una anàlisi a gran escala. L'última etapa que s'ha cobert no ha estat dolenta però cal repensar la ciutat perquè continuï sent important en el concert de ciutats del món".

La ciutat dels dos rius

El Llobregat, pel seu pol logístic, no es recuperarà com el Besòs

Barcelona Regional segueix els treballs del Parc Fluvial Llobregat, però aposta per una recuperació diferent de la desembocadura sud de Barcelona. "La realitat metropolitana és asimètrica i això, entre Besòs i Llobregat, ens fa rics. La gent ja s'ha fet seva la relació amb el Besòs, però no amb el Llobregat". Els plans estan traçats: "No ho farem igual. El que passa cap a Besòs no pot ser igual que al Llobregat. No són rius iguals ni tenen el mateix cabal. El Besòs és quasi un riu urbà i potser amb el temps serà un Sena metropolità. No és el mateix al Llobregat: amb un territori logístic riquíssim que ha de funcionar com una sola unitat".

El nou pla urbanístic

El substitut del Pla General del 1976 serà participatiu

"Hem de pensar a llarg termini, com es va fer amb el Pla General Metropolità, però hem de tenir en compte que la capacitat d'influir en el temps és més a curt termini", diu Müller amb un horitzó de 40 anys. El Pla Director Urbanístic Metropolità tindrà una novetat: "Dissenyar el territori implica capacitat i el dret de decidir de les persones que hi viuen. Hem de veure com capilaritzar ambicions diverses i fer un urbanisme viu. Cal atorgar un marge de poder al ciutadà, i el ciutadà també n'ha de ser responsable".

El pla d'infraestructures

Barcelona Regional vol un dibuix comú del nou front marítim sud

Hi ha els exemples dels pols logístics de Vancouver i Nova York i la pressa d'inversors privats com Hutchison per apostar per la connexió estratègica de port, aeroport, Fira, Mercabarna i Zona Franca. La nova àrea metropolitana, si es vol aconseguir aquesta coordinació logística, segons Müller, ha de tenir "un dibuix coherent de la ronda Litoral, la futura autovia del port, els accessos de Renfe al port, la pacificació o no de la ronda Litoral... Gran part de la transformació del Fòrum es va fer així. Entenc la dificultat de concreció allà. Probablement el que es va discutir va ser posar el focus en una qüestió que era més perifèrica que real. La gran obra del Fòrum és haver fet la depuradora més gran d'Europa i dislocar una de les zones més degradades creant infraestructures potents. És un model. Ho hem de fer al Llobregat. Hem de debatre-ho, i per això vull implicar les universitats i els instituts i escoles d'arquitectura". Les idees de Müller estan molt bé però tot això demana molts diners.

"Inversió? Per pensar no calen diners. Algú podria haver pensat el mateix el 1976 quan es va fer el PGM. Tampoc hi havia diners aleshores. Hem de pensar en el dibuix. La crisi provoca reflexions interessants: cal prioritzar, tenir un pla. I el primer és el PEIX [Pla Especial d'Infraestructures en Xarxa]. Cal posar en ordre el PEIX", afegeix sense riure. En quin ordre? "Tot de cop. El que és evident és que hi ha una sèrie d'infraestructures que han d'estar mancomunades perquè tinguem prou força a l'hora de reclamar-les perquè al cap i a la fi van en benefici de Barcelona, de l'entorn metropolità, de Catalunya i també d'Espanya".

El salt de Collserola

Adéu a la barrera muntanyosa i obertura a nous pols turístics

A Müller li brillen els ulls quan parla del port perquè va ser ell qui va impulsar el projecte del nou barri Blau@Ictínea al Morrot, que va lligat a la transformació de la zona, però l'altra nineta dels seus ulls és Collserola, on es desplegarà el primer projecte Trias de les 16 portes verdes i on s'instal·larà un fab lab més enllà, a Ciutat Meridiana. "Collserola és un dels temes històrics del nostre equip i això ha de tenir el reflex metropolità aprofitant la ronda de Dalt i la B-30, que tampoc no són simètriques, com els rius". ¿És possible que el turisme col·labori a fer un salt cap a la muntanya, més enllà del Parc Güell? "La idea és que els 10-12 milions de turistes descobreixin i ens facin descobrir nous circuits amb múltiples anells que coincideixin en alguns punts". El salt de la muntanya i el salt dels rius, segons Müller, lliga amb el rebuig a la tesi de la Barcelona acabada i col·lapsada: "Fa 15 anys dibuixàvem escenaris de límit i vam calcular, com si fos un joc, que el 2230 seria l'any en què tot Catalunya estaria construïda si s'apliqués el coeficient d'edificació amb l'altura que s'aplicava en aquell moment. Aquest exercici va ser vàlid per reflexionar sobre els extrems i veure què necessitem. L a ciutat no s'acaba ni estarà acabada. Barcelona està oberta i estarà connectada i tornarem a descobrir identitats de barris que facin compatibles les slow cities amb les smart cities ". Müller, que amb Guallart sovint ha imaginat escenaris impossibles, no veu al·lucinacions com les de Mariscal quan diu que Barcelona tindrà illes al davant i capgira la pregunta. "Ara el que ens interessa és deixar de pensar en Barcelona com una illa".

Més habitatge i transport

No cal apostar només per ciutats dormitori i desplaçaments ràpids

Si l'àrea metropolitana ha existit en alguna cosa fins ara ha estat en serveis mancomunats de transport i promocions d'habitatge. Però... "Fins ara s'ha pensat en aquest entorn des d'una perspectiva pendular, d'anar a treballar i venir a dormir. A Barcelona s'ha fet un esforç enorme per trencar aquesta dinàmica i que els ciutadans no hagin de perdre tant de temps a desplaçar-se. A l'àrea metropolitana això encara no passa. Cal minimitzar aquest impacte. Que no depenguem només de ciutats dormitori i de transports de mobilitat ràpids. Cal trobar la manera que les ciutats i barris tinguin prou entitat. Ara: no es poden fer 36 Barcelones. Potenciar l'asimetria és potenciar identitats i assumir part de la càrrega metropolitana".

La L9 metropolitana

Optimisme davant l'evolució en temps de crisi del metro més llarg

A Müller li agrada parlar de noves centralitats però fins que, com apunta quan es mira un mapa de l'àrea metropolitana, hi hagi una gran plaça cada set quilòmetres de la Gran Via (Glòries - plaça Europa - El Prat), encara passaran uns anys. Caldrà fer molts desplaçaments i la L9, la tan publicitada línia de metro més llarga d'Europa, avança però ningú sap donar una data final perquè es pugui anar de punta a punta, de nord a sud, de riu a riu, de la gran Barcelona. Potser perquè el Govern ha garantit les obres al pol logístic de l'aeroport, Müller matisa: "La L9 és la que té un caràcter eminentment metropolità i, veient el calendari d'obres, crec que no estem tan malament. Jo sóc optimista. La parada de la L9 a Mercabarna trigarà dos anys i mig. En un context de crisi, aquest termini no és tant".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT