Publicitat
Publicitat

Observatori d'Àfrica

Una nova invasió a Somàlia

Què en sortirà de la invasió de l'exèrcit kenià a Somàlia? Com acabarà? Després de la caiguda del règim de Ziyad Barre -gener del 1991- els exèrcits estrangers ja havien entrat dues vegades a Somàlia. La primera va ser amb motiu d'una operació militar humanitària al final de la Guerra Freda. Se'n va dir "Retornar l'esperança" i, comandada pels Estats Units, tenia l'objectiu ben definit d'ajudar a pal·liar la fam que assetjava la població civil enmig d'un conflicte armat entre les diferents famílies del país, just després de la dictadura de Barre. També es volia ensenyar múscul democràtic i explicar al món que els països occidentals havien guanyat la Guerra Freda i estaven disposats a liderar una nova època més justa.

El resultat d'aquesta primera intervenció va ser un desastre absolut i, de fet, en comptes de pacificar el país es va ajudar a consolidar i enriquir els grups menys arrelats a la societat i més guerrers, a canvi de la protecció que aquests grups van donar als militars i les ONG. El desastre va ser tan sonat que quan Bill Clinton va retirar les tropes, va anunciar que mai més s'enviarien soldats nord-americans allà on no s'hi juguessin interessos propis. I així va ser: en la següent invasió -el desembre del 2006-, encara que la van promoure els EUA, qui s'hi va deixar la pell van ser els etíops. Al cap de tres anys fugien amb la cua entre les cames, després d'una sagnia tremenda i un fracàs polític espectacular.

La guerra contra el terrorisme només va servir per consolidar els grups més radicals. Si l'objectiu d'aquesta segona invasió era batre els tribunals islàmics, la sorpresa va ser descobrir que els tribunals eren, de fet, la força més moderada del país i l'única capaç de crear un mínim clima de convivència civil. Tant és així que l'actual president del Govern de Transició -que té el suport d'Occident- era aleshores el principal dirigent dels tribunals que s'havien de combatre.

Sense projecte polític

En aquesta progressiva caiguda al pou, ara ens trobem amb una tercera invasió del país. Protagonitzada per Kènia, que sens dubte compta amb el beneplàcit i l'ajuda dels governs occidentals. La guerra de Nairobi, d'altra banda, té un precedent antic que no hi ajuda gens. Es tracta de la Sifta War [guerra dels bandits] amb Somàlia (1964-1967), quan els dos països es van esbatussar per controlar el territori fronterer que els somalis consideren seu.

Mentrestant, si el que més preocupava en aquesta regió durant els darrers mesos era la fam, ara la guerra se sobreposa una vegada més a aquest patiment. Segons les darreres dades de l'ONU, 3,7 milions de persones -un terç de la població somali- passa gana i les previsions són que augmentin més els necessitats i creixi la mortalitat.

La guerra actual no està fent res més que empitjorar la situació, dificultar l'ajuda i bloquejar el moviment de població que vol arribar als camps de refugiats. Així, si abans de la guerra arribaven cada setmana 3.400 refugiats a Kènia, la setmana passada només 100 gosaven creuar la frontera enmig dels exèrcits. No hi ha cap projecte polític per a Somàlia, no hi ha una voluntat ferma d'ajudar les persones que s'estan morint. Però hi ha guerra: tot un programa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT