La nova presó de Figueres continuarà tancada un any més
L'obertura de la presó de Figueres es tornarà a endarrerir un any més. És pràcticament impossible que el centre aculli presos el 2012. El manteniment de l'espai costa al Govern un milió d'euros al mes.
BARCELONALa presó de Puig de les Basses, a Figueres, no entrarà en funcionament el primer semestre del 2012 tal com estava previst. La inauguració del centre penitenciari, que està acabat des de la tardor del 2010, es tornarà a ajornar per problemes pressupostaris, segons ha pogut saber l'ARA. Tot i que el tripartit havia establert que la presó estaria operativa el gener d'aquest any, el nou govern ja va endarrerir la data per falta de recursos i va preveure que obrís les seves portes el maig del 2012. Aquesta instal·lació, que va suposar una inversió de 108 milions d'euros, té un cost mensual d'un milió d'euros en concepte de drets de superfície.
El nou ajornament va ser comunicat als treballadors dijous, segons van explicar ahir fonts sindicals, que destaquen que, per necessitats organitzatives, resulta impossible que el centre obri el primer semestre de l'any que ve. Tanmateix, el departament de Justícia manté que la seva voluntat és complir el calendari anunciat. Portaveus de la conselleria subratllen que la decisió està supeditada a l'aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat.
Una presó fantasma
L'anterior conselleria, encapçalada per Montserrat Tura (PSC), havia previst inaugurar l'equipament, que té una capacitat d'entre 750 i 1.000 presos, a principis de gener, una data que el nou govern de CiU va descartar tan aviat com arribar al poder. En una entrevista publicada a l'ARA a finals d'octubre, l'actual director de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés, va detallar que es va trobar una presó inacabada quan va accedir al càrrec. "El que no farem és inaugurar presons com Lledoners, sense serveis bàsics com cuina, cafeteria per a funcionaris, fleca i bugaderia", va afirmar Parés. Va assegurar que la presó obriria el maig del 2012 i va explicar que el milió d'euros mensual no són "diners perduts" perquè si el centre estigués obert "s'hauria de pagar molt més". "Com que no hi havia diners, totes aquestes presons s'han fet per sistema de dret de superfície, que és com una hipoteca, i ara hem de pagar-ho durant 30 anys", va lamentar Parés. Fonts sindicals van explicar que, segons els càlculs realitzats, el centre costaria dos milions i mig d'euros mensuals si estigués obert: el que ja es paga d'hipoteca i un milió i mig més de despeses corrents.
Un centre qüestionat
La futura presó, fruit de l'acord, fa sis anys, entre el primer tripartit i l'aleshores alcalde de la ciutat, Joan Armangué, va néixer qüestionada pel territori. Per minimitzar l'impacte del paisatge, les façanes exteriors ofereixen unes tonalitats cromàtiques adaptades a l'entorn i es van utilitzar llums grogues per disminuir-ne l'impacte lumínic.
