Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Els socis de la moneda única no es fien de Grècia i estudien ajornar a l'abril el gruix del rescat

Una nova recessió amenaça l'eurozona

Les mesures d'austeritat han frenat el creixement de l'eurozona. Els països de l'euro van tancar l'últim trimestre del 2011 amb una caiguda del 0,3% del PIB. Els socis debaten l'ajornament del rescat grec.

L'eurozona s'aboca perillosament a una segona recessió. Les dades de creixement econòmic de l'últim trimestre del 2011, que assenyalen una caiguda de l'economia dels socis de l'euro del 0,3% del producte interior brut (PIB), demostren que les previsions més pessimistes es compleixen. Els socis de la moneda única comencen a notar els efectes de l'estricta política d'austeritat: el creixement econòmic fa marxa enrere i l'atur augmenta.

La zona euro, també el conjunt de la Unió Europea, va entrar en números vermells en el tancament de l'any passat, sobretot per la caiguda de grans economies com l'espanyola (-0,3%), la italiana (-0,7%) i l'alemanya (-0,2%). El decreixement del motor europeu es una dècima més lleu del previst però molt significativa. Si les coses no van bé a l'eurozona, Alemanya és el soci que es veu més perjudicat perquè la seva economia es basa en les exportacions. Si els països europeus tenen problemes, Berlín en paga part de les conseqüències.

La imatge que dibuixen les xifres de creixement és poc encoratjadora per al futur de l'euro. Almenys cinc països de la moneda única -Grècia, Portugal, Itàlia, Holanda i Bèlgica- ja estan oficialment en recessió atès que sumen dos trimestres seguits amb creixement negatiu. En els pròxims mesos, Espanya -potser també Alemanya- podria entrar a la llista negra si continua la davallada de l'economia. La nota positiva és França, que va créixer dues dècimes en l'últim trimestre del 2011 tot i aplicar també mesures d'austeritat.

Compliment del dèficit

Malgrat l'impacte que les retallades han tingut en les dades del PIB, Brussel·les defensa que el camí correcte és el de l'austeritat i no sembla disposada a cedir amb els estats membres que reclamen més flexibilitat. Dimarts el comissari d'Economia, Olli Rehn, va deixar clar a Espanya que s'ha d'espavilar en la presentació dels pressupostos del 2012. Rehn no veu amb bons ulls que el govern central no hagi presentat encara uns pressupostos que seran claus per saber si es complirà l'objectiu de rebaixar el dèficit fins al 4,4% del PIB a finals d'aquest any. A Brussel·les molesta que a Madrid es doni per fet que hi haurà una flexibilització de l'objectiu, i per això Rehn ha donat un toc d'atenció al govern de Mariano Rajoy. El vicepresident de la comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu, Pablo Zalba, creu que els objectius hi són per complir-se, però, alhora, defensa que s'haurien de repensar. "S'ha de tenir en compte que quan es va plantejar l'objectiu de dèficit per a Espanya, les previsions de creixement eren més optimistes i que ara ja no són valides", assegura l'eurodiputat del PP. És el pensament majoritari en el govern central, tot i que públicament, la majoria prefereixen mantenir que es complirà.

Espanya preocupa a Brussel·les, però ara que els mercats han rebaixat un pèl la pressió sobre el deute espanyol el principal mal de cap continua sent Atenes. A la recessió que sembla inevitable a la zona euro s'hi afegeix la crítica situació de Grècia i les dificultats polítiques a l'eurozona per resoldre definitivament el problema. Les autoritats gregues pràcticament supliquen que s'autoritzi l'ajuda de 130.000 milions d'euros del segon rescat mentre juguen al victimisme amb l'esperança de convèncer els socis europeus. "Estem a tocar de l'abisme", clamava ahir Evànguelos Venizelos, ministre de Finances grec. Venizelos es queixava del "mal clima" que hi ha a Brussel·les envers Grècia i acusava alguns socis europeus i partits grecs d'estar posant bastons a les rodes al rescat. "És molt dur. Molts estan combatent amb foc, tant a casa com a fora, altres amb torxes i altres amb mistos", va assegurar.

Desconfiança en Grècia

Les divergències entre els socis de l'euro davant la qüestió de Grècia són cada vegada més evidents. Els ministres d'Economia de la moneda única no van poder donar ahir el vistiplau definitiu al rescat en la teleconferència que van celebrar a la tarda, tot i que el president de l'Eurogrup, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, va assegurar que es van fer "importants progressos". Els ministres, però, van ajornar la decisió definitiva una vegada més i no es tornaran a reunir fins dilluns que ve. Amb tot, Juncker es va mostrar confiat a poder donar llum verda dilluns a l'ajuda.

La teleconferència, que va durar més de tres hores, va servir per constatar els dubtes que encara tenen els socis sobre la capacitat de Grècia per complir amb les condicions del rescat. Es busquen mecanismes per garantir que guanyi qui guanyi les eleccions gregues que se celebren a l'abril, el nou govern no es tiri enrere a l'hora d'aplicar les retallades exigides. Juncker va explicar en acabar la reunió que s'està estudiant una fórmula per supervisar millor l'aplicació de les mesures i per garantir que "es doni prioritat al pagament del deute". França i Alemanya van proposar fa dies la creació d'un compte blindat on anirien a parar part dels diners del rescat i que es destinarien exclusivament a eixugar l'elevat deute grec.

La desconfiança d'Europa en els partits grecs és tan gran que ahir també es va arribar a especular amb mesures dràstiques com permetre una fallida ordenada o ajornar el gruix del rescat fins després de les eleccions. L'Eurogrup donaria llum verda la setmana que ve a una petita part del rescat per evitar la fallida immediata i negociaria la resta amb el govern que surti de les eleccions. Socis com Alemanya i Holanda pressionen per anar més enllà i que l'eurozona accepti la fallida del país i la seva sortida de l'euro, una opció que fins ara era tabú, però que a poc a poc va guanyant adeptes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT