Les ombres de l'etern tsar de Rússia

BARCELONA."El poder de Putin es vertebra en un sol dia, un sol fet". La periodista Oksana Chelisheva, redactora de Novaia Gazeta , defensa que per entendre la trajectòria del primer ministre rus hem de parar atenció als atemptats que el setembre del 1999 van destruir quatre blocs d'apartaments de Moscou i Buynaksk i van deixar 300 morts. Un desconegut Putin que feia tan sols un mes havia arribat a primer ministre va assenyalar-ne els culpables: terroristes txetxens. Pocs dies després, començava la segona guerra txetxena i la mà de ferro a la regió catapultava la popularitat de Putin. El 2002, l'espia rus Aleksander Litvinenko i l'historiador Iuri Felshtinski van recollir en el llibre Rússia dinamitada unes acusacions que ja eren vox populi : l'FSB (antic KGB) hauria orquestrat els atemptats per justificar la segona ofensiva contra Txetxènia i enfortir el desconegut primer ministre. Mai s'ha permès cap investigació oficial sobre aquests fets. Quatre anys després, Litvinenko moria enverinat a Londres.

Solució tràgica a BeslanHan mort civils perquè Putin no negocia amb terroristes

Chelisheva viu ara a Hèlsinki després d'haver rebut repetides amenaces de mort, però quan encara residia a Rússia va seguir un dels episodis més foscos de l'era Putin. Al capdavant de l'Associació per a l'Amistat russo-txetxena va denunciar l'any 2002 que el govern va acabar expeditivament amb la crisi dels hostatges retinguts per milícies txetxenes i ingúixes a l'escola de Beslan, a Ossètia del Nord.

"Quan el Kremlin va dir que hi havia 300 persones retingudes vam veure molt clar quin seria el desenllaç del segrest", explica la periodista. "Hi havia moltíssima gent més! L'única intenció del govern en comptar-ne menys era poder mentir i reduir el nombre de víctimes després". Sense negociar amb els segrestadors, les forces de seguretat van llançar bombes a l'interior de l'escola que van matar molts dels que feia tres dies que hi estaven tancats, segrestadors i segrestats.

Contra advocats i premsaRússia és un dels països més perillosos per als periodistes

Les autoritats russes han anunciat aquesta setmana la intenció de tornar a enviar a judici un cas per evasió fiscal. La decisió no tindria res d'especial si no fos perquè l'acusat va morir fa tres anys. Es tracta de l'advocat Sergei Magnitski, mort a la presó per falta d'assistència mèdica. El seu cas va ressonar internacionalment sota acusacions contra el Kremlin per haver teixit una causa judicial inexistent contra ell i aconseguir silenciar les seves crítiques contra l'administració Putin.

L'oposició russa clama contra la voluntat de reobrir un cas, diuen, amb l'única intenció de forçar la seva família a aturar la investigació sobre la seva mort. La persecució d'advocats, periodistes i activistes és una pràctica comuna que ha deixat en la memòria col·lectiva noms tan cèlebres com el de l'assassinada periodista Anna Politkóvskaia.

Oligarques contra 'silovikí'Antics membres del KGB controlen el Kremlin

Quan Putin va arribar al poder va emportar-se una maleta plena d'antics col·legues dels seus anys com a agent del KGB. La sociòloga Olga Kristanovskaia calcula que els coneguts com a silovikí representen entre un 50% i un 70% del Kremlin. "Tot i que molts no són defensors del comunisme, volen donar més poder a l'Estat i garantir que les forces de seguretat recuperin un paper central en la política russa", apunta Kristanovskaia.

L'arrest del pres més cèlebre de Rússia i arxienemic de Putin, l'oligarca Mikhaïl Khodorkovski, va marcar l'inici d'una batalla que encara continua. Marshall Goldman, director del Centre de Recerca Harvard sobre Rússia, explicava en un article a la revista Foreign Affairs com els silovikí maquinen contra els oligarques que no combreguen amb la política de Putin. "Arrestar empresaris rics ja no és una novetat ni a Rússia ni a cap altre lloc, però a Rússia els arresten homes emmascarats armats i se'ls nega cap fiança. Els que tenen la sort de no ser empresonats reben moltes pressions per acceptar els silovikí com a socis o per entregar la seva empresa a l'Estat", diu Goldman.

La riquesa de PutinPerdre el poder posaria en perill el misteriós patrimoni del rus

La llista anual de Forbes dels homes més rics de Rússia no inclou mai el nom de Putin. El seu patrimoni és un dels temes intocables al país. El 2007 l'analista polític Stanislav Belkovsky va trencar el tabú en una entrevista al diari alemany Die Welt , en què va citar fonts internes de l'administració per defensar que Putin havia acumulat més de 30.000 milions d'euros, una quantitat que el convertia automàticament en l'home més ric de Rússia i d'Europa.

"La imatge neosoviètica de Putin ha despistat Occident quan en realitat és el típic empresari postsoviètic amb una psicologia construïda sota el KGB", deia Belkovski en una entrevista a The Guardian . "A diferència dels antic líders soviètics, Putin i el seu cercle no tenen ideologia, només els interessa fer diners: són cleptòcrates". Belkovski no dóna proves de les acusacions però assegura que la riquesa de Putin no és cap secret entre les elits, i assenyala el fet que no l'hagin demandat mai. "Quan Putin marxi serà acusat i necessitarà legalitzar i assegurar la riquesa que guarda a l'oest. És la principal raó per no deixar anar el poder".