Barcelona.Amb l'entrada dels rebels a Trípoli i la revolta d'alguns barris, que s'han tornat a alçar en armes contra el dictador, les possibilitats de Muammar Gaddafi s'acaben. Amb les defenses minvades per la campanya d'atacs de l'OTAN i totes les vies de subministrament tancades, envoltat per terra, mar i aire, la fi d'un règim de 42 anys és només qüestió de temps.
Des de fa dies Líbia va plena de rumors sobre si el dictador continua al país: no se'l veu en públic des del 12 de juny i els missatges sonors de baixa qualitat dels últims dies no han servit per dissipar els dubtes.
Si encara és a Líbia, descarta el suïcidi i evita que algú del seu cercle íntim el traeixi, les opcions es redueixen a dues: resistir, com va prometre ahir, "fins a l'última gota de sang", o marxar a l'exili i assegurarse salvar la pell i la de la seva família. S'hauria de refugiar en un país que no hagi subscrit el conveni amb el Tribunal Penal Internacional, que el juny va dictar una ordre de detenció contra Muammar al-Gaddafi i el seu fill Saïf. Uganda, el Txad, el Sudan, Zimbàbue (o l'alternativa dels seus aliats a l'Amèrica Llatina: Veneçuela i Cuba) són les destinacions que més sonen.
Gaddafi té una última carta per buscar una sortida negociada: evitar un bany de sang a Trípoli. Amb el potencial militar que li queda replegat a dins de la ciutat, on els mateixos rebels reconeixen que encara conserva importants suports, en un escenari de guerra urbana, la batalla de Trípoli s'anuncia cruenta. Descartada l'opció d'un llarg setge rebel a la capital, esperant el desgast i que continués l'onada de deser cions, la conquesta d'una ciutat de dos milions d'habitants es pot convertir en una carnisseria. Encara que el govern rebel nega qualsevol negociació, s'han filtrat contactes entre els insurgents i representants del règim a Tunísia. Veneçuela també diu que està duent a terme una mediació. Gaddafi, però, és imprevisible.
