Publicitat
Publicitat

Reportatge

Josep Maria Llop, que va capitanejar la independència de la Palma, és el primer diputat invident

"És un orgull que, en parlar, oblidin que sóc cec"

Entra sigil·losament a l'hemicicle, aprofita el ple per fer la becaina, de tant en tant badalla i es grata una mica les orelles, potser per sentir millor les intervencions dels parlamentaris. És l'Anabelle, la representant canina que assisteix a les sessions del Parlament amb els 135 diputats. Negra com el carbó, pèl curt i brillant, aquesta jove retriever és la gossa pigall de Josep Maria Llop, el primer diputat invident de Catalunya.

"El meu càrrec de responsabilitat em permet, sense fer cap ostentació de la discapacitat, fer-ne de la normalitat des de la discapacitat", afirma el diputat de CiU. Que Llop ocupi un escó és el reconeixement a la seva tasca al municipi de la Palma de Cervelló i a la comarca del Baix Llobregat. Ja va ser pioner el 1999, quan va esdevenir el primer alcalde cec. Prèviament va capitanejar la Comissió de la Segregació de la Palma, que va aconseguir independitzar-se de Cervelló l'any 1998.

Amb 47 anys i invident de naixement, reconeix que l'aterratge al Parlament no ha estat fàcil. "És un gran repte. La casa és gran i l'orientació és complicada, però la meva capacitat per ubicar-me i la gossa hi fan molt", confessa. De fet, sovint ja es desplaça sense uixer per les sales principals. "Amb actitud positiva no et veus com una persona menys capacitada, sinó com algú que necessita uns elements complementaris", afirma.

L'Anabelle està encantada de jeure a les moquetes del Parlament, de relacionar-se amb el personal i de rebre moixaines, tot i que sap que ha de complir estrictament la seva missió: ser els ulls del seu amo. " Give me five !", li diu Llop a l'Anabelle. I la fidel companya li respon donant-li la pota. I és que la gossa rep totes les ordres en anglès, fet que facilita que no es despisti amb veus de terceres persones.

La retriever resisteix estoicament les sessions parlamentàries. "Hi està acostumada. De fet, ja aguanta les avorridíssimes classes que fa el seu amo a la universitat", explica Llop, que als 16 anys va marxar sol a estudiar als Estats Units, on va viure quatre anys. Ara fa classes en dues universitats americanes i a l'Escola de Comerç Internacional de la UPF.

El salt a la política municipal d'aquest llicenciat en dret i màster en Direcció i Administració d'Empreses no va ser entès per tothom. "Alguns, pocs, per sort, deien que com podia ser alcalde algú que no podia veure les obres que es feien al poble", narra Llop, que diu cofoi que, finalment, la gent que no el va votar ho va fer perquè "no compartia les seves idees" i no perquè no hi veiés. Més complicat ho va tenir fora de la política per trobar feina.

Va arribar a enviar més de 680 currículums. A la meitat especificava que era invident. No li van trucar mai. A la resta d'ofertes, tot i superar les entrevistes amb èxit, va ser rebutjat. Massa barreres, encara, però no es rendeix. "És un orgull dir que quan parlen 20 minuts amb mi, la gent oblida que sóc cec", confessa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT