Publicitat
Publicitat

La paciència del jutge (i la nostra)

És normal que una línia de defensa basada en un únic argument ("jo no sabia res perquè sóc de bona fe i una mica tonto") hagi acabat per esgotar la paciència d'un jutge que té desenes de testimonis que li asseguren que el gendre del rei estava al corrent de tot. ¿O de què parlaven Urdangarin i Jaume Matas quan jugaven a pàdel al palau de Marivent, sobre l'equip de ciclisme Illes Balears? ¿O quan es veia amb Francisco Camps i en només tres dies la Generalitat Valenciana signava generosos convenis amb l'Instituto Noós? Aquesta defensa podria ser útil si no hi hagués prou material provatori, però en un cas tan flagrant, i amb una situació de fallida de les finances públiques com l'actual, resulta especialment insultant per a la intel·ligència del ciutadà. Per cert, ¿el diputat Camps, l'alcaldessa Barberá o algun representant de l'administració valenciana pensen donar explicacions?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT