Publicitat
Publicitat

JORNADES DEL CERCLE D'ECONOMIA A SITGES

Mas-Colell reivindica que hi haurà negociació del nou finançament tant si es recupera l'economia com si no

El pacte fiscal no vol sentir parlar de crisi

La Generalitat demana al govern espanyol que sigui més racional amb la política d'endeutament de l'administració catalana, tenint en compte l'esforç que el país està fent per complir amb els objectius pactats.

El pacte fiscal es posarà sobre la taula encara que el govern espanyol tregui del calaix el discurs de la crisi cada vegada que l'executiu d'Artur Mas en reivindica la negociació. Ho va recordar ahir a Sitges el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, tot i l'absència de la primera plana del govern de l'Estat -el president José Luis Rodríguez Zapatero va esquivar un any més la clausura de les jornades del Cercle d'Economia, i tampoc no hi va aparèixer el futur aspirant a la Moncloa, Alfredo Pérez Rubalcaba-. Mas-Colell va deixar clar que vol parlar de pacte fiscal i que no li val l'excusa de les dificultats econòmiques, tot i que va admetre que preferiria abordar el tema en un context de creixement.

Les paraules del conseller d'Economia i Coneixement també anaven dirigides al cap de l'oposició, Mariano Rajoy, que sí que es va deixar veure un dia abans per Sitges en un gest cap a l'empresariat català i per mesurar la temperatura del govern convergent. Però de la mateixa manera que l'executiu de Zapatero es mostra intransigent amb els comptes de les autonomies -Catalunya inclosa-, Rajoy tampoc dóna un respir pel que fa al dèficit de les comunitats. Divendres el dirigent popular s'alineava amb el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i sentenciava que Espanya ha de complir, costi el que costi, el compromís adquirit amb Europa de no sobrepassar enguany el llindar del 6% de dèficit.

Tanmateix Mas-Colell va apel·lar a la racionalitat. Segons seu parer, els esforços de Catalunya -amb una reducció del 10% de la despesa prevista- mereixen certa consideració. La intensa agenda de la jornada no va permetre que el conseller intervingués com a ponent en la clausura de la reunió del Cercle d'Economia, en què va actuar de moderador, però Mas-Colell va trobar el moment per reivindicar una política "més racional d'endeutament" per a l'administració catalana per part del govern espanyol.

En aquest sentit va reclamar que s'aixequin els límits a les comunitats per emetre deute a llarg termini, és a dir, per col·locar bons amb períodes de venciment superiors a un any. El ministeri d'Economia només admet noves emissions de deute autonòmic a les comunitats que compleixin amb els límits de dèficit exigits pel govern central. Madrid només permet un dèficit de l'1,3% a les autonomies. Els números de la Generalitat, tot i les retallades pressupostades, preveuen tancar el 2011 amb un dèficit del 2,66%.

"Tenim dret a desenvolupar una política racional d'endeutament", va reclamar Mas-Colell. "Si des d'Economia ens ho impedeixen provocaran que el nostre deute sigui més car, i els ciutadans de Catalunya no s'ho mereixen", va afegir en declaracions als periodistes.

Picabaralla per l'habitatge

L'auditori de l'hotel Meliá de Sitges no estava ahir tan ple com en la jornada precedent, en què els assistents esperaven escoltar de primera mà les paraules de Rajoy. Inicialment, per dissabte s'esperava Zapatero o Pérez Rubalcaba. Però els convidats del Cercle d'Economia -entre els quals hi havia els expresidents Jordi Pujol i José Montilla, cadascun per la seva banda i sense badar boca- es van haver d'acontentar amb la representació del govern espanyol del ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián.

A l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero li va costar admetre la profunditat de la crisi econòmica i l'abast de l'esclat de la bombolla immobiliària. Però, un cop acceptada la gravetat del forat del totxo, va decidir posar en marxa tot un seguit de mesures que tenen com a objectiu principal millorar l'accés a l'habitatge de la població a través, entre d'altres coses, del foment del lloguer i de l'intent de desincentivar la compra de pisos. Per aconseguir-ho van optar, entre d'altres coses, per la impopular mesura d'eliminar la desgravació per habitatge habitual per a les rendes superiors a 24.000 euros.

Això es posava en marxa l'1 de gener, però divendres Mariano Rajoy anunciava que té previst ressuscitar aquest incentiu si arriba a la Moncloa. Sebastián va respondre ahir a aquesta proposta amb contundència. "Què pretenen? Apostar per un model que s'ha demostrat que té els peus d'argila?"

Els dubtes sobre Europa

Però tot i les crítiques creuades entre governs -estatals i autonòmics- i oposicions, el gruix de la sessió va dedicar-se a la reflexió sobre la situació econòmica i política d'Europa. Tot i les paraules encoratjadores i positives amb què tots els ponents van acabar els seus discursos, el regust que va deixar la jornada va ser de dubtes sobre la capacitat de la Unió Europea per solucionar els múltiples fronts oberts per la crisi del deute. Però si en una cosa sembla que hi ha acord, com a mínim entre experts, com el catedràtic d'economia Daniel Cohen i l'exvicecanceller alemany Joschka Fischer, és sobre la necessitat de lideratge que té la UE. Un paper de guia que sembla que Alemanya hagi d'assumir de manera natural, però que el país de la cancellera Angela Merkel, concentrat en el seu propi benestar, segons els ponents, no acaba d'acceptar.

Mentrestant, el descontentament s'encomana entre la ciutadania d'arreu. Un malestar que el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, va destacar al final de l'acte, en referència al moviment dels indignats. És la primera vegada que un organisme de l'entitat econòmica del Cercle s'hi refereix.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT