Publicitat
Publicitat

Qui pagarà el rescat dels Estats Units?

Responsabilitat Avui, un diumenge a les sis de la tarda (dotze la nit a Catalunya), Barack Obama reunirà a la sala del govern de la Casa Blanca els líders demòcrates i republicans del Congrés per assentar les bases d'un acord que permeti als EUA apujar el sostre del seu endeutament. Hi ha en joc el benestar de 310 milions de nord-americans i l'estabilitat del sistema financer mundial

Sembla que un sentit de la urgència s'ha apoderat -per fi- de la classe política de Washington. I amb raó: el dia 2 d'agost expira el termini legal donat pel Congrés per augmentar l'endeutament nacional. És una situació freqüent, perquè durant la presidència de Bush, el Capitoli va permetre l'increment del deute gairebé cada any. Ara la diferència és que els EUA estan endeutats per unes quantes generacions i, sota la crua llum de la tempesta financera mundial, el volum del deute és monstruós: els EUA deuen més de 14 bilions (nostres) de dòlars. La web www.usdebtclock.org actualitza la xifra a una velocitat dramàtica i precisa amb fredor que cada nord-americà deu 46.464 dòlars.

Apujar o no apujar el deute, aquesta no és la qüestió. Un nou increment és inevitable si el govern vol continuar pagant les pensions, però, sobretot, a Washington tothom és conscient de les repercussions cataclísmiques que podria tenir per al món que els EUA no tornessin els diners que els han deixat la Xina, el Japó, o milions d'inversors de tot el món. Tothom sap que si als EUA no li està passant com a Grècia és, justament, perquè els golafres mercats financers no s'han atrevit a posar en marxa (encara) la màquina de la desconfiança contra la possibilitat d'una fallida nord-americana. ¿Com pot fer fallida l'emissor de la divisa amb què el món encara compra i ven? Però si el 2 d'agost els EUA no paguen, la situació pot canviar radicalment.

Alhora, apujar una altra vegada el sostre de deute equival a ajornar el problema un cop més, així que la Casa Blanca i el Congrés han entès que els ha tocat el paperot de quadrar els disparats números d'aquest país d'una vegada. L'aproximació al problema ha estat la clàssica: els republicans volen retallar despesa i els demòcrates apujar impostos. Més encara: els republicans no volen ni sentir parlar d'apujar impostos i els demòcrates no volen que es toqui ni un dòlar de despesa social. Però tots dos saben que no hi ha més remei que arribar a compromisos aviat, perquè el 2 d'agost és a tocar.

L'únic que sembla que ha estovat la seva posició és, una altra vegada, el president Obama, que ahir va fer saltar l'alarma general entre les seves files desencantades quan va afirmar al discurs setmanal dels dissabtes que "cal encarar els reptes del Medicare perquè puguem enfortir i protegir les prestacions per a futures generacions". Nancy Pelosi, cap de la minoria demòcrata a la Cambra de Representants, va reunir-se divendres amb Obama i va sortir-ne dient que res de retallades en la sanitat per als jubilats i els pobres.

Obama insisteix, això sí, que per retallar el dèficit cal augmentar els ingressos via impostos, i que cal elevar la fiscalitat a les rendes altes i revisar la de grans empreses. La resposta republicana també és la clàssica: no apugem els impostos als rics i a les empreses, que són els que creen llocs de treball. Les xifres desmenteixen aquesta gastada argumentació. Fa deu anys que la fiscalitat és benèvola amb els que guanyen més, i les grans empreses nord-americanes no han parat d'acomiadar.

Els milionaris, protegits

Hi ha un malestar, més encara, una ràbia perceptible, al carrer i en l'opinió més liberal, com si l'economia hagués descobert la manera de funcionar sense treballadors i ara els republicans experimentessin una nova societat sense persones, en què no importa que algunes escoles públiques només puguin pagar-se quatre dies de classes a la setmana, en què l'esperança d'un sentit de la urgència sembla que s'ha apoderat -per fi- de la classe política de Washington. El diari The New York Times es preguntava l'altre dia: "Fins on arribaran els legisladors republicans per protegir els milionaris?" De seguida ho sabrem, perquè l'acord és imperatiu. Ara veurem si és equilibrat o paguen els de sempre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT