Publicitat
Publicitat

El cens de treballadors del camp ha caigut més d'un 41% en 17 anys a causa, sobretot, de la falta de relleu generacional

La meitat de pagesos pleguen

El camp viu dies difícils. En menys de dues dècades el nombre de pagesos ha caigut de manera espectacular: un 41,44%. La falta de relleu i l'envelliment són les dues causes que expliquen la davallada.

El cens de treballadors del camp ha perdut 21.100 actius en els últims 17 anys. Aquesta caiguda, del 41,44% (Tarragona i Girona són les demarcacions on més s'ha notat la baixada amb un 53,65 i un 51,12%, respectivament), queda clara si es comparen les xifres de pagesos cridats a les urnes per elegir els seus representants a les quatre cambres agràries de Catalunya del 1994 -l'any de les primeres eleccions-, i les de la convocatòria d'aquest any, prevista per al 20 de febrer. En aquests comicis, més de 29.800 professionals agraris tenen dret a vot.

Si la davallada continua, pot posar en perill aquest sector tan important, que és l'encarregat de produir bona part dels aliments que consumim cada dia. Els motius de la disminució cal buscar-los en l'envelliment de la població pagesa i la falta de relleu generacional davant les poques expectatives de futur que tenen els joves en aquest sector. Tot i això, cal dir que, per exemple, en els darrers quatre anys no tots els que hi ha de menys són professionals agraris sinó que s'ha produït un canvi en la classificació de les activitats, fet que ha suposat que el col·lectiu de jardiners ja no figuri dins del grup d'afiliats agraris. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha manifestat que les causes dels descens són diverses: "l'abandonament de l'activitat agrària, la crisi econòmica i la reconversió de la situació jurídica de pagesos i de les SAT (Societats Agràries de Transformació) cap a societats mercantils". En general, Pelegrí afirma que s'ha produït una "disminució en el nombre d'afiliats per compte propi i un increment dels assalariats o afiliats agraris per compte aliè". El conseller afegeix: "Des del departament considerem que el sector agrari té una importància estratègica per a Catalunya i continuarem aplicant tot tipus de mesures per preservar-lo i potenciar-lo, i això passa per les inversions en infraestructures i en la incorporació de joves, pel suport tant a nivell associatiu com individual en l'àmbit de la sanitat vegetal, la sanitat animal i el compliment de la normativa, sovint imposada des de Brussel·les, en relació amb qüestions com el benestar animal, la seguretat alimentària, la traçabilitat i la sostenibilitat de les explotacions".

El conseller d'Agricultura ha afegit: "En tots aquests àmbits, a banda de tenir el ferm convenciment de mantenir-hi el suport econòmic, hi posem i hi posarem els esforços tècnics i humans que calguin. Tot plegat s'ha d'adreçar a aconseguir que les explotacions i empreses agràries no només sobrevisquin, sinó que siguin realment competitives".

Sense els jardiners
El coordinador nacional d'Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, ha indicat: "Entre el 1998 i el 2002 es va produir la baixada més forta i ara s'ha aturat, ja que del darrer cens s'han tret uns 3.000 jardiners, i per tant, la disminució seria d'uns 2.000 pagesos". Caball pensa que la crisi econòmica pot fer que com que no hi ha feina en altres sectors hi hagi joves que tornin a la seva explotació i facin de pagès: "Per això cal potenciar i incentivar els joves perquè continuïn l'activitat agrària".

El president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (Jarc), Josep Maria Jové, creu que aquesta disminució no ve perquè sí: "Hi ha molta gent gran i no s'incorporen joves, o molt pocs. En aquests moments no és una feina atractiva fer d'agricultor o de ramader, i s'hi ha de fer alguna cosa perquè si no hi ha pagesos al territori no se'n podrà tenir cura com fins ara".

La presidenta d'Asaja, Rosa Pruna, ha comentat que aquesta evolució aboca "una xifra negativa", però que s'ha de fer tot el possible perquè els que queden s'hi puguin guanyar la vida: "Si no hi ha polítiques eficients, ens podem trobar que en deu anys quedin pocs agricultors i ramaders".

La presidenta d'Asaja afegeix: "El cas de la llet és claríssim, ja que en cinc anys hem perdut 3.000 explotacions i això es més greu del que la gent es pot imaginar, perquè quan tanca una explotació ramadera, ja no es torna a obrir". Pruna té clar que ha marxat "una població que no s'ha vist capaç d'assolir tots els reptes que ha posat la Unió Europea" i afirma: "Aquí no s'han sabut aplicar en funció del territori i de la nostra idiosincràsia. Ens han fet falta polítics amb visió per l'agricultura, però no únicament a Catalunya sinó també en l'àmbit de l'Estat i de la Unió Europea".

A les eleccions de les cambres agràreis s'hi presenten Unió de Pagesos, Jarc i Asaja a les 4 demarcacions i Urapac-UPA, que no ho fa a Girona. La campanya serà del 4 al 18 de febrer i les eleccions, diumenge 20. El 2007 UP va guanyar amb 11.004 vots (58,7%) i 63 representants; seguida de Jarc, amb 4.059 vots (21,6%) i 23 representants; Asaja, amb 2.141 vots (11,4%) i 11 membres, i Urapac, amb 828 vots (4,4%) i 3 membres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT