Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Els països bàltics, de l'URSS a la UE

Andrius Lukosevicius pertany al mig milió de lituans, la majoria joves amb bona formació, que han emigrat a la recerca d'una vida millor. Encara no té trenta anys, en fa dos que viu a Catalunya, i el fet d'haver-se llicenciat en geografia i ordenació del territori li ha servit per intervenir en la redacció del pla estratègic de la vall d'Àger, a la Noguera. "El panorama laboral de Lituània s'ha anat agreujant amb la crisi, i marxar ha estat per a mi l'única manera de tenir una vida professional laboral ajustada a la meva preparació", comenta l'Andrius. A Lituània l'atur juvenil sobrepassa el 36% i els que se'n van són sobretot tècnics de nivells mitjans, fet que està creant un seriós problema de personal qualificat en moltes empreses.

Ombres i llums de Lituània

Andrius Lukosevicius fa un recompte del que no li agrada de la societat lituana: "No és un signe de progrés que en un país tan petit hi hagi més de quaranta partits. I que alguns en lloc de representar interessos cívics es basin en conceptes religiosos o ètnics com el partit dels jueus o el partit dels polonesos". Però no és el que més li desagrada: "El pitjor és la passivitat que detecto entre els meus conciutadans. La falta d'iniciativa davant el deteriorament de l'economia". Aquesta passivitat, però, seria una de les cares de l'actitud lituana davant la crisi.

L'altra cara, la capacitat d'aguantar, fa que Andrius Lukosevicius pugui sentir una certa satisfacció: "La capacitat que té d'adaptació davant l'adversitat em sembla un dels millors trets de la societat lituana. És el resultat del llarg aprenentatge que hem viscut al llarg del segle XX, un dels més dramàtics de la nostra història, amb dues guerres mundials i l'ocupació soviètica".

L'Andrius també se sent satisfet que Lituània sigui l'únic país de la Unió Europea on el permís de maternitat pot durar fins a dos anys "i el primer any la mare cobra el salari sencer". Drets socials com aquest són l'herència de la política social de què va gaudir Lituània un cop recuperada la independència i desmantellat el règim comunista. Una de les artífexs d'aquella transició va ser la dirigent socialdemòcrata Kasimira Prunskiene, la primera dona que va arribar al càrrec de primera ministra en l'Europa postsoviètica.

Els vincles regionals

"Quins vincles tenim amb els altres països bàltics? Com sempre el veïns i amics. Sense oblidar que Estònia s'assembla més a Finlàndia. Ni que Letònia i Lituània tenen afinitats lingüístiques. Però nosaltres també ens sentim molt a la vora dels polonesos", explica l'Andrius, que no evita expressar el seu rebuig a la discriminació que pateixen els russos de Letònia i d'Estònia, la majoria considerats "No ciutadans" i, per tant, privats de drets com el de vot, al d'accés a algunes formes de propietat i al ple ensenyament de la llengua pròpia.

"El cas de Letònia és especialment preocupant. No es pot mantenir més del 25% de la població sense drets civils. A Lituània això no va passar possiblement perquè la població russa és poc més del 5%", puntualitza l'Andrius, que reconeix que encara conserva alguns documents i certificats dels temps soviètics -quan encara era un nen- escrits en rus. "Aquells temps pertanyen a la nostra història recent i encara formen part de les nostres vides", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT