Els països emergents dominaran la banca el 2050

Barcelona.El Banco Santander presumia, el 2008, de ser l'entitat financera mundial que més beneficis havia registrat aquell any, prop de 10.000 milions d'euros. El banc presidit per Emilio Botín havia fet un salt espectacular en menys d'una dècada i havia sorprès el sector amb adquisicions de la magnitud del britànic Abbey National i el nord-americà Sovereign, o amb la unió amb el Royal Bank of Scotland i amb Fortis per aconseguir part d'ABN Amro, en concret, la italiana Antonveneta -amb la venda de la qual, uns mesos després, es va embutxacar 2.400 milions d'euros de plusvàlues- i el Banco Real de Brasil.

Però al Santander, i a la resta de grans bancs, li està naixent una forta competència -provinent dels països emergents- que d'aquí 40 anys podria convertir-se en hegemònica. Així ho planteja l'últim informe de la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC). Avui ningú no dubta del potencial econòmic de la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia, Mèxic, Indonèsia o Turquia.

Si actualment les economies emergents ja són els pols de creixement mundial, és d'esperar que el negoci bancari en aquests països agafi empenta i volum en les properes dècades. Especialment, si tenim present que molts d'aquests països ja compten, actualment, amb entitats financeres relativament rendibles. A això, hi hauríem de sumar el fet que les previsions apunten que el sector bancari emergent creixerà en els propers anys molt més ràpid que la riquesa d'aquestes economies.

PwC estima que el valor dels actius i la rendibilitat dels bancs de les principals economies emergents seran, el 2050, un 50% més grans que els dels països del G-7. Els bancs xinesos superaran els nord-americans el 2023. Deu anys més tard, el sector financer indi serà més gran que el japonès.

La Xina, l'Índia o el Brasil seran al top ten de les finances mundials en menys de 20 anys i, pocs anys més tard, s'hi afegiran Rússia o Mèxic, que hauran fet fora de les posicions capdavanteres països històricament hegemònics en el sector com el Regne Unit, Alemanya o França.

Perdre posicions

La banca espanyola, amb els seus dos grans jugadors a nivell mundial -Banco Santander i BBVA-, pot perdre moltes posicions en aquest escenari. Del setè lloc mundial, que ocupa ara, passaria al catorzè, pel que fa al valor dels seus actius.

L'informe de PwC només és una projecció, però deixa sobre la taula dels directius de la gran banca mundial alguns reptes per plantejar-se en els propers anys. Per començar, si la presència de les entitats que dirigeixen les grans potències emergents és suficient o si han de posar en marxa plans de diversificació, amb adquisicions o aliances per no perdre pas, créixer als mercats emergents i mantenir l'interès dels inversors en les pròpies institucions.

Per contra, al costat emergent, el futur també passa per fusio ns i adquisicions, però no només entre ells. La consultora alerta de l'interès que pot despertar, entre la banca d'aquests països, la compra d'entitats occidentals i el coneixement que han adquirit en la seva llarga història.