Publicitat
Publicitat

EUROPA CRISI DEL DEUTE

Atenes compleix totes les condicions exigides i espera el vistiplau al rescat

Els països més rics de la UE, contra Grècia

Tensió entre els socis rics i Grècia. Els enfrontaments dialèctics i la desconfiança entre Atenes i Berlín posen en dubte el segon rescat. Els partits grecs van anunciar ahir que ja han complert les condicions.

El problema de Grècia fa temps que ha passat de ser una crisi econòmica a una crisi política, però el clima de tensió entre Atenes i alguns socis de la moneda única potser no havia estat mai tan pròxim a una explosió com ara. La política acostuma a tenir paradoxes i l'embolic de Grècia no és cap excepció: mentre el govern grec anunciava ahir que ja ha complert totes les exigències imposades per l'eurozona a canvi del segon rescat, l'escepticisme creixent dels països més rics de la moneda única amb Grècia posa en dubte que la setmana que ve Europa doni el sí definitiu al rescat per valor de 130.000 milions d'euros.

Alemanya, Holanda i Finlàndia, tres dels quatre únics socis de l'eurozona del club dels rics -els que mantenen la màxima nota creditícia- semblen haver perdut definitivament la paciència amb Grècia. "No podem alimentar indefinidament un pou sense fons", va assegurar en una entrevista a una ràdio del seu país el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schaeuble. La frase, que expressa la frustració dels països rics de l'euro, revelava que Berlín ja no descarta del tot obligar Grècia a sortir de l'euro, una opció que fins ara havia estat un tabú.

Les paraules del ministre alemany van encendre els ànims a Grècia. "No puc acceptar que Schaeuble insulti el meu país. Qui és ell per insultar Grècia? Qui són els holandesos? I els finlandesos?", es preguntava sufocat el president del país hel·lè, Kàrolos Papúlias. "Nosaltres hem tingut l'orgull de defensar no només la nostra llibertat, sinó també la d'Europa", va afegir Papúlias, un octogenari que va formar part de la resistència contra el nazisme entre el 1942 i el 1944. La premsa del país també carregava ahir contra Schaeuble. Dos diaris grecs pròxims a la dreta, Dimokratia i Eleftheros Typos , acusaven Alemanya de conduir Grècia "a la cambra de gas".

Govern tecnòcrata

L'intercanvi d'insults i acusacions pot ser una estratègia de pressió dels uns i els altres, però també és el reflex que els socis europeus amb una situació econòmica més sanejada busquen alternatives al rescat grec. Algunes fonts apunten que Berlín pressiona per ajornar les eleccions gregues, previstes a l'abril, i aposten per situar a Grècia un nou executiu que com el model de govern de Mario Monti a Itàlia tingui tots els ministres tecnòcrates. Simples funcionaris teledirigits per Brussel·les i Berlín amb l'únic objectiu d'aplicar les retallades que els líders polítics no s'atreveixen a fer.

Holanda i Finlàndia proposen directament ajornar el segon rescat fins després de les eleccions de l'abril per garantir que el futur govern grec accepti les condicions del rescat. El problema d'aquesta opció és que Grècia necessita almenys 15.000 milions abans del 20 de març per evitar la fallida. També es podria aprovar ara una part del rescat i la resta després de les eleccions. Tanmateix, el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, no vol mitges tintes. Juncker pretén que dilluns que ve, quan es tornen a reunir els ministres de Finances de la zona euro, es prengui una decisió definitiva sobre el rescat. Fonts comunitàries apunten que es podria celebrar una cimera extraordinària abans que s'acabi el mes si dilluns no hi ha acord.

Grècia compleix

Les pressions sobre els partits grecs i l'amenaça d'expulsió de l'euro sembla que han tingut efecte. Grècia ha vist les orelles al llop i ha fet els deures. Els responsables del país van anunciar ahir que han complert amb les exigències de l'eurozona: els principals partits s'han compromès per escrit a respectar el pla de rescat i s'ha concretat l'estalvi de 325 milions per a aquest any. El país ha cedit a retallar les pensions i també aplicarà les tisores als sous públics i al pressupost de Defensa. "No hi ha cap raó per la qual dilluns l'Eurogrup no pugui donar llum verda al rescat", va dir el ministre de Finances grec, Evànguelos Venizelos.

Tot i les paraules del ministre, no serà tan senzill. Als dubtes dels països rics sobre la conveniència de donar més diners a Grècia s'hi suma que queden detalls del rescat -que no són menors- per tancar. Els governs de l'euro han de debatre, per exemple, si 130.000 milions seran suficients o caldrà augmentar-los fins als 145.000, tal com s'havia apuntat recentment des de Brussel·les. També queda pendent estudiar com rebaixar l'enorme deute públic, un dels punts dèbils de les finances gregues. Segons un informe fet públic ahir, Grècia no podrà rebaixar-lo fins al 120% del producte interior brut (PIB) el 2020, tal com s'havia pactat.

Grècia haurà de buscar fórmules alternatives per rebaixar el nivell d'endeutament. Una de les propostes d'Alemanya i França pendents de discutir és la creació d'un compte on anirien a parar part dels diners del rescat, que servirien per fer front al deute. Amb aquest sistema, l'eurozona s'assegura que el govern del país hel·lè destina els diners a eixugar el deute i no a altres qüestions que els governs de l'euro consideren menys urgents.

Humiliació als grecs

Els insults d'Alemanya i les paraules poc amables d'holandesos i finlandesos estan fent estralls entre els ciutadans del país hel·lè. Els grecs no només han de carregar amb les retallades draconianes, sinó que també han de suportar la "humiliació" a la qual els sotmeten els dirigents europeus. Un article d'opinió publicat ahir a The New York Times per Alexis Papahelas, editor del diari grec Kathimerini, expressava la desmoralització dels ciutadans. "És comprensible que alguns dels socis de Grècia hagin perdut la paciència amb els líders polítics grecs -escrivia Papahelas-, però el poble cada vegada està més desesperat". El periodista acabava demanant a Alemanya i a la resta de socis que donin suport al seu país i parin de "retorçar-li el braç i d'humiliar-lo".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT