Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

L'Arxiu acull l'acte de restitució a particulars dels fons de Salamanca

Els 'papers' tornen a mans dels propietaris

Alguns particulars i entitats van recuperar ahir els seus papers de Salamanca. L'acte va tenir un fort caràcter emotiu però no es va oblidar que encara queden molts documents per tornar a Catalunya.

Poques setmanes després d'entrar a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil, policies i falangistes van esbotzar les portes de la casa d'Antoni Rovira i Virgili a Horta i es van emportar 47 sacs de llibres i 30 lligalls amb publicacions de gran format. El periodista i polític havia fugit a Montpeller amb la família el 24 de gener del 1939, dos dies abans que els franquistes arribessin a la ciutat. Entre els documents i llibres requisats hi havia els primers que va llegir la seva filla gran, Teresa, que aleshores tenia 20 anys. Ara en té 93 i ahir els va recuperar durant l'acte de devolució d'onze fons privats dels papers de Salamanca que va tenir lloc a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

"M'agradaven les novel·les de Dolors Monserdà", va dir ahir Teresa Rovira després de recordar l'odissea que va haver de recórrer a la tornada de l'exili. A la casa familiar hi vivia la vídua d'un militar. Més endavant, la va poder recuperar perquè la justícia franquista va determinar que el seu pare no tenia responsabilitats polítiques, però la vídua no estava disposada a marxar sense treure'n diners. "Treballava de bibliotecària a Esparreguera, no tenia aquells diners. Aleshores va passar el que no passa mai -va dir-. Vaig comprar un dècim de loteria de Nadal i vaig treure el tercer premi. Amb aquells diners vaig poder recuperar la casa, que estava molt feta malbé".

Papers requisats... i perduts

Els papers els va reclamar tan bon punt va tornar, però va trigar anys a saber-ne alguna cosa. Quan va treballar a la Biblioteca de Catalunya, es va posar en contacte amb un col·lega madrileny -"més amable que els bibliotecaris d'ara", va subratllar-, però no en va poder esbrinar res. Va arribar a contactar amb Ricardo de la Cierva, també sense èxit. "Fins que Joan B. Culla i Jaume Sobrequés van poder accedir a l'arxiu als anys 70 i hi van posar una mica d'ordre no vam començar a saber el que hi havia".

"Quin interès podien tenir per aquests llibres?", es preguntava ahir Mercè Romeva. El seu pare, el mestre i polític Pau Romeva i Ferrer, va ser, a més, traductor. Entre els llibres de la biblioteca familiar que ahir li van retornar hi havia un llibre de G.K. Chesterton traduït per ell mateix i un exemplar de la versió catalana que Rubió i Tudurí va fer dels Assaigs de Montaigne. Als 92 anys, la Mercè encara recorda l'escamot que va entrar a casa i els va confiscar els llibres. "S'emportaven els llibre sense mirar què agafaven", recordava emocionada.

Un acte emotiu i reivindicatiu

La restitució dels papers de Salamanca va estar presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell; Joan Pluma, director general de Patrimoni Cultural, i Josep Maria Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i va tenir un to emotiu i reivindicatiu. Mascarell va afirmar que la cerimònia suposava un "acte d'afirmació democràtica, de dignitat nacional i del dret de les persones i les comunitats a la seva memòria individual i col·lectiva", però no va abaixar la guàrdia. "No podem estar del tot satisfets -va subratllar- perquè encara en falten molts per retornar. És difícil d'entendre".

Durant la jornada d'ahir van recuperar els documents quinze entitats, sindicats i partits polítics i persones físiques com Francesc Cambó, la Federació Catalana d'Associacions de Teatre Amateur, la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries. En els últims sis anys l'Arxiu Nacional de Catalunya ha classificat i digitalitzat 114,2 metres de documents i llibres retornats per l'Archivo Nacional de la Memoria Histórica de Salamanca. Entre aquests materials s'han identificat 85 fons particulars, 25 dels quals pertanyen a associacions i entitats, 39 a partits polítics i 21 a persones físiques. De les entitats que van recuperar ahir els documents, algunes -la UGT, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)- els han dipositat amb un contracte de comodat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Molta feina per fer

Van tancar l'acte unes paraules de Josep Pàmies Bertran, l'únic dels afectats encara viu, sobre els anys d'esforços que van culminar amb l'acte d'ahir, i les intervencions de Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT, i Josep Cruanyes, el principal impulsor del retorn dels papers des de la Comissió de la Dignitat. "Avui és un dia memorable -va dir Álvarez- després de molt patiment, perquè aquests papers van ser utilitzats per represaliar ciutadans democràtics". Álvarez va parlar de la feina "constant i tenaç de les persones que han treballat en el retorn dels papers ", però va recordar que encara hi ha molta feina per fer. "La memòria històrica no estarà restituïda mentre segueixi havent-hi persones sense identificar a les vores de les carreteres i no s'hagin anul·lat els judicis del franquisme. No haurem acabat fins que hàgim restablert la seva honorabilitat". Al seu torn, Cruanyes, que va ser llargament aplaudit en acabar el seu parlament, va subratllar que l'acte constituïa "un reconeixement al país i als milers de persones que van veure vexats els seus drets i la recuperació d'un patrimoni". L' autor d' Els papers de Salamanca. L'espoliació del patrimoni documental de Catalunya també va recordar que partits i entitats de diferents ideologies havien sumat esforços en aquesta operació.

Encara falten prop d'una quarta part dels documents. Ja van ser digitalitzats a l'Archivo de Salamanca, però no han retornat perquè la Comissió Mixta no s'ha reunit des del 16 de desembre del 2011.

Pendents de José Ignacio Wert

El 2 de febrer, José Ignacio Wert va assegurar a la comissió de cultura del Congrés de Diputats que té previst "complir la llei" respecte a la restitució a la Generalitat dels documents requisats a Barcelona i Lleida entre el 1938 i el 1939. "La llei de vegades té una certa complexitat pel que la fa a la determinació de la titularitat dels documents. Aquesta complexitat s'intentarà resoldre de la manera més equitativa possible, va dir aleshores.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT