Publicitat
Publicitat

Una parella amb la síndrome d'Asperger

Ivan Ruiz explica que tenir una relació de parella és molt complicat per a les persones amb trastorns de l'espectre autista, fins i tot en els casos més lleus com els de la síndrome d'Asperger. Tot i això, no és impossible. Fa unes setmanes, The New York Times explicava el cas de Jack Robinson i Kirsten Lindsmith, de 19 i 18 anys, que fa dos anys que surten junts. A ell li van diagnosticar la síndrome d'Asperger quan tenia 15 anys, mentre que a ella li havien dit als onze que tenia dèficit d'atenció amb hiperactivitat.

Quan es van conèixer, la tardor del 2008, ella confiava que amb esforç arribaria a ser igual de sociable que tothom. El noi amb qui sortia llavors li donava consells per relacionar-se amb els altres i expressar els seus sentiments, però ella se sentia diferent. Quan va conèixer el Jack, tot i les diferències, va veure que tenien molt en comú. A ell li costava mesurar les paraules i parlava sense filtres. Ella, el contrari. Compartien, però, una gran dificultat per intuir què sentien els altres. Precisament això va ser el principal obstacle per saber si l'atracció que sentien era mútua. Finalment, ell l'hi va dir sense embuts per correu electrònic. Ella li va acabar confessant al seu company de llavors que havia trobat algú altre a qui considerava la seva ànima bessona.

La tardor del 2009 van començar a sortir junts i va ser llavors quan Kirsten va sospitar que també tenia la síndrome d'Asperger, cosa que un terapeuta li va confirmaria uns mesos més tard. El trastorn fa que la seva relació sigui més difícil però, de moment, la parella va superant tots els obstacles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT