NOVA ETAPA AL PAÍS BASC
Crònica 22/02/2012

Els partits acorden el full de ruta per al final d'ETA

Mariano Rajoy ha marcat el rumb que vol seguir a partir d'ara per assolir la dissolució d'ETA i posar les bases de la convivència basca. Ho farà amb l'aval del 95% dels diputats al Congrés espanyol.

Joan Rusiñol
3 min
Els partits acorden el full de ruta per al final d'ETA

MADRID.Carambola política del govern espanyol. Com si fos una bona jugada de billar, el PP va saber aprofitar una moció d'UPyD, el partit de Rosa Díez, que instava a il·legalitzar l'esquerra abertzale, per blindar un ampli consens de cara al futur immediat al País Basc i Navarra. La iniciativa, presentada en forma d'esmena al text inicial, té un "extraordinari valor polític", segons va admetre satisfet el portaveu popular al Congrés, l'alabès Alfonso Alonso. El full de ruta acordat el firmen PP, PSOE, CiU, PNB, IU-CHA-ICV, Coalició Canària, UPN i Foro Asturias. En queda fora l'esquerra abertzale, que va guanyar les eleccions espanyoles del 20-N a Euskadi.

Amb aquest acord, el govern de Mariano Rajoy certifica que ha girat full i ha deixat enrere la duresa aznarista que havia mantingut quan era a l'oposició i que havia anat matisant els últims temps, sobretot després de la declaració de cessament de la violència d'ETA el 20 d'octubre. El nomenament del basc Iñaki Oyarzábal com a responsable de justícia i llibertats del PP acredita que el president espanyol confia en l'ala més moderada per pilotar el procés a partir d'ara.

De moment, la iniciativa es limita a la dimensió simbòlica, perquè Rosa Díez, que havia plantejat el debat, va fer ús del reglament de la cambra i no va acceptar substituir el seu text per l'esmena conjunta. Per tant, el text que tenia el suport de la majoria no es va poder votar. Els grups no descarten prendre aquest acord de base per a un futur pacte d'estat.

Sense concrecions

Els partits van coincidir ahir a afirmar que el document dóna resposta a "un temps polític nou". El fet més significatiu és que supera el frontisme de la llei de partits del 2002 (que també es va aprovar amb el 95% dels diputats) i inclou en el consens algunes de les formacions que aleshores s'hi van oposar: el PNB i el grup de l'Esquerra Plural (IU, CHA i ICV). Se n'exclouen, però, l'independentisme i el nacionalisme d'esquerres. Fonts d'ERC van explicar a aquest diari que els promotors de la iniciativa no els havien ni demanat que s'hi sumessin. Tampoc s'hi van sumar Compromís, ni Nafarroa Bai, ni el Bloc Nacionalista Gallec.

El text acordat ahir esquiva la concreció i es limita a grans eixos que garanteixin el consens. Afirma que "el cessament definitiu de l'activitat terrorista" demostra "la victòria de la democràcia" sobre ETA, n'exigeix la "dissolució definitiva i incondicional" i insta el govern espanyol a "vetllar pel compliment estricte de la llei". No fa cap referència a la possibilitat de dialogar amb ETA ni a la política penitenciària. Per tot això, Amaiur va assegurar que l'acord "està molt lluny de ser considerat el full de ruta per a una solució justa i definitiva". El portaveu d'Amaiur, Xabier Mikel Errekondo, va denunciar que els autors del text no havien comptat amb la "societat basca" i que només pretenien "reforçar les posicions minoritàries del PP" a Euskadi, i que el text "aprofundeix en l'esquema de vencedors i vençuts". Va subratllar especialment el fet que el PNB en formi part. A l'altre extrem, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va considerar que ahir va ser "un dia extraordinàriament esperançador" perquè la majoria havia exigit a ETA que es dissolgui "de manera incondicional".

Més enllà de les conclusions, el debat va ser molt agre i es va centrar en durs retrets contra Rosa Díez per aprofitar la lluita antiterrorista de manera "oportunista i demagògica". El PP va titllar UPyD de tenir "covardia política", PNB i IU els van acusar de fer el joc als interessos de l'esquerra independentista basca i Amaiur de complicitat amb el terrorisme d'estat. Unes acusacions que van indignar Díez, per la qual la "la lluita contra ETA només s'acabarà quan hi hagi a Espanya uns judicis de Nuremberg". Per ella, com en el nazisme, cal "derrotar" el relat "totalitari". Bildu i Amaiur seguiran sent legals.

stats