"És un passet i hauria d'haver estat un gran salt"

Quina valoració fa del projecte?

Els últims deu o dotze anys s'ha produït un experiment en territori espanyol: hem vist com convivien centres clàssics -amb funcionaris i estructures clàssiques- amb centres més moderns amb un altre tipus de mecanismes. A l'hora de jugar la carta internacional i competir pels projectes del Consell Europeu de Recerca (CER), els no clàssics han guanyat la partida. I, malgrat que tenim els resultats aquí, la llei es decanta pel sistema clàssic, demostrat més ineficaç, cosa que mostra com la llei de ciència no té en compte els resultats d'un experiment científic.

Per què s'ha acabat fent així?

Per les pressions de la mateixa administració. Hi ha una enorme inèrcia al sistema, i la força política del ministeri no ha estat prou potent per vèncer-la. Tothom -administracions, universitats, Hisenda- ha volgut que allò seu quedés com estava. La llei és un passet endavant, quan hauria d'haver estat un gran salt. Resol punts menors, però no el gran tema, la reorganització del sistema estatal de ciència i tecnologia; és una llàstima. La part més perversa d'això és que ara continuarem necessitant una nova llei de ciència que faci el que aquesta no ha fet, i serà més difícil que es pugui discutir.

S'hauria d'eliminar el funcionariat?

La ciència té més a veure amb els esports i la música que amb el funcionariat. La recerca l'han de fer els que tenen les habilitats per fer-ho. No té sentit mantenir en una orquestra un músic que desafina o en un equip de futbol algú que ja no xuta. S'hauria d'estructurar el sistema perquè permetés donar oportunitats als que realment les mereixen. Tampoc garanteix que els més joves i bons tinguin la independència, el dret i la capacitat de desenvolupar les seves idees.

Els becaris en surten ben parats.

L'estudiant de doctorat el que ha de tenir i exigir és una meravellosa formació que li permeti competir a escala global. Si a més ho fa amb un contracte, millor, però no és el punt important. Ara tindrem gent amb contractes i amb programes de formació molt deficients. Un estudiant de doctorat no és un obrer: no li pagues perquè faci una feina, la prioritat sempre és la seva formació.

Què és el més positiu del text?

L'Agència Estatal d'Investigació, però neix amb dos pecats: li donen un any per constituir-se -d'aquí un any el govern segurament serà un altre, cosa que demostra el poc interès d'aquest govern-, i s'ha de fer sense cost addicional. La Cosce proposa que se segueixi el lloat model del CER.