Publicitat
Publicitat

La passió de Camps pels grans actes va afavorir el gendre

"No és casualitat que l'Instituto Nóos s'hagi fixat en València". Aquesta declaració feta el 2004 pel llavors president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, resulta ara premonitòria. Aquestes paraules són de la inauguració de la primera edició del fòrum València Summit i, més de set anys després, amb infinitat de casos de corrupció que han esclatat al País Valencià i el to que agafa la investigació de l'operació Babel, derivada del cas Palma Arena, sembla que no es podria haver triat una expressió més encertada.

Reinterpretant les paraules del mateix Camps i tenint en compte la seva política de malbaratament de diners públics durant els vuit anys del seu mandat, es podria dir que no és casualitat que la fundació presidida per Iñaki Urdangarin escollís aquest govern per dur a terme alguns dels seus negocis. Uns negocis que, sense conèixer-ne les xifres oficials, ascendeixen a gairebé 5 milions d'euros pagats per les arques valencianes.

Les xifres reals dels diferents convenis firmats amb Nóos han estat requerides per l'oposició, sense èxit, des d'abans que s'obrís la investigació judicial.

L'obsessió de Camps per "posar València" al mapa i la política de grans esdeveniments va convertir la seva administració en un lloc perfecte perquè Urdangarin i el seu soci Diego Torres desenvolupessin els seus negocis. Així, es van comprometre a mitjançar perquè se celebressin els primers Jocs Europeus de la història a la capital del Túria -cosa que mai va succeir-, i n'hi ha que diuen que van prendre part en la negociació perquè la Copa Amèrica del 2007 -en aquest cas, sí- se celebrés en aigües de València.

Tot això amb l'aprovació del govern de Camps. I és que l'expresident tenia feeling amb el duc, que va visitar València en diverses ocasions i sempre amb parada al Palau de la Generalitat, on es van forjar els convenis entre les dues parts.

Els empresaris valencians també

Però Urdangarin no només en va aconseguir diners públics, del govern de Camps, també va obtenir el favor de l'expresident de posar-lo en contacte amb algunes de les empreses valencianes més importants per poder oferir-los els seus serveis. Algunes, com el Grupo Roig, Ros Casares o Aguas de Valencia, amb la pressió del govern valencià i el fet que fos el gendre del rei el màxim valedor de les operacions, van accedir a firmar nombrosos contractes amb l'Instituto Nóos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT