Publicitat
Publicitat

LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS

Una desena llarga de caps de llista històrics derrotats no prendran avui possessió de l'acta de regidor

La patacada que obliga a dir adéu

Els mitjans de comunicació locals s'han passat els anys iniciant les notícies amb el seu nom i cognom, però avui, després de la patacada de la llista que encapçalaven el 22 de maig, hi ha un bon grapat d'alcaldes, exalcaldes i màxims dirigents que en els últims dies han expressat la seva voluntat de plegar i anar-se'n cap a casa. De vegades la dura derrota no permet ni afrontar quatre anys a l'oposició.

Barcelona L'historiador, la periodista i els casos de Manresa i Igualada

Amparo Piqueras, alcaldessa socialista de Sant Vicenç dels Horts des del 2003, no serà regidora tot i haver guanyat les municipals per l'acord que entronitzarà Oriol Junqueras com a alcalde pel pacte entre ERC, ICV i CiU. Piqueras, implicada en el partit des del 1987, explica per què va decidir retirar-se: "Vaig pensar que sacrificant-me en benefici del meu partit, el PSC podria establir un pacte amb altres forces". I afegeix: "S'ha vist que el problema no era jo". "M'han fet una moció de censura en vida", conclou. Qui també abandonarà la política, tot i que no ha concretat quan, serà la televisiva Paca Fosalba, alcaldessa d'Esparreguera des del 2007, després que el PSC hagi passat de 8 a 2 regidors i hagi perdut l'alcaldia. Les altres dues bombes socialistes han estat Igualada i Manresa: Josep Aymamí va renunciar després de passar de 10 a 5 edils i de veure com CiU creixia de 6 a 10, i Josep Camprubí, amb sis anys a l'alcaldia, va plegar perquè "els ciutadans han parlat clar". A Molins de Rei, el republicà Víctor Puntas també ha anunciat que deixarà l'acta de regidor aquest mandat. A Barcelona nord, els casos més destacats són l'adéu de l'exalcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert (1999-2007), que es retira malgrat que ERC serà al govern de CiU, i el de Josep Burgaya, líder socialista de Vic, que ha tornat a fracassar a l'hora de fer ombra a CiU a la capital d'Osona.

Girona Històrics d'ERC que donen pas a les noves generacions de CiU

A la demarcació de Girona, el 22-M ha provocat terratrèmols que s'han saldat amb la retirada de noms històrics, com el del republicà Joan Planella, alcalde de Puigcerdà des del 2004. Planella, que va agafar el relleu de Joan Carretero quan va assumir la conselleria de Governació del primer tripartit, va perdre la majoria absoluta que havia obtingut el 2007 i es va quedar amb 3 regidors. CiU ha guanyat aquest feu d'ERC i el jove convergent Albert Piñeira, que s'estrenava, governarà amb una àmplia majoria. Un altre històric que plegarà és el republicà Francesc Canet, diputat al Congrés i líder d'ERC a Figueres. Canet, vicealcalde de la capital empordanesa en el tram final de mandat, ha perdut quatre regidors, ha cedit a la seva número 2 -Mireia Mata- el càrrec de portaveu i podria fer efectiva la renúncia coincidint amb el congrés d'ERC a la tardor o amb les eleccions generals. L'altre gran damnificat de les eleccions a Figueres, el socialista Pere Casellas, que va obtenir dos regidors i el pitjor resultat de la història del municipi, ha decidit continuar al capdavant del seu grup al consistori empordanès. A Girona, els resultats d'Esquerra han provocat la dimissió de l'executiva local i queda a l'aire la continuïtat de Blanca Palmada com a cap de llista.

Tarragona Ple de dirigents socialistes que abandonen davant del desastre

A Tarragona les víctimes són quasi totes del PSC i estan encapçalades pel que en els últims 12 anys ha estat alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. No va ser una debacle, ja que amb 8 regidors el PSC es va quedar a 2 de CiU, però la derrota era la primera del partit després de 32 anys. Pérez va interpretar que era l'hora d'abandonar la primera línia política, després d'haver estat diputat a Madrid i al Parlament. L'altra víctima destacada a Tarragona és Núria Segú, també del PSC. La prometedora política de Valls, diputada al Parlament i exdelegada de la Generalitat, plega després d'haver fet bona la màxima que assegura que en un pacte de govern el soci petit és el que paga el desgast en la següent cita electoral. Segú havia estat els últims 4 anys primera tinent d'alcalde gràcies a la sociovergència. Però la majoria absoluta de CiU i els decebedors 3 regidors del PSC sentenciaven el govern i el futur immediat de l'alcaldable. En la seva compareixença de comiat va assegurar que tot i que admetia la responsabilitat en la derrota no marxava, sinó que feia "un pas enrere". Altres casos d'il·lustres que han confirmat que no exerciran d'oposició són Jordi Sánchez, a Calafell; Esteve Ferran, a Salou, i Joan Sabaté, a Tortosa, tot i que aquests dos últims ja no ocupaven el poder en l'última legislatura.

Lleida Estradé plega tot i que aquí la davallada d'ERC és més baixa

Si el 2007 la renúncia més destacada abans de la constitució dels ajuntaments va ser la del republicà Xavier Sáez, a Lleida capital, enguany el focus cau sobre el fins ara alcalde republicà de les Borges Blanques en dos períodes (1995-2003 i 2007-2011), Miquel Àngel Estradé, que només ha baixat un regidor i conserva el 30% de vot, però perd l'alcaldia a favor de CiU.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT