Publicitat
Publicitat

Els sindicats rebutgen una imposició normativa dels serveis mínims

La patronal reclama legislar el dret de vaga

El dret de vaga a Espanya es regula mitjançant un reial decret de 1977. Aquest no estableix serveis mínims, que s'han de negociar en cada convocatòria. La patronal fa temps que vol una llei orgànica.

Amb cada nova vaga general tornen les veus que demanen la regulació del reial decret aprovat fa 35 anys i posteriorment reconegut per la Constitució. En els últims temps les veus s'han fet més fortes. Una llei orgànica sobre aquesta qüestió comportaria establir també una normativa de serveis mínims que, fins ara, es pacten en cada cas.

David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, justifica aquesta reclamació explicant que, al seu parer, la falta d'un marc legal ha provocat en alguns casos greus perjudicis a la societat: "El nostre país ha fet un mal ús del dret de vaga, especialment pel que fa a serveis públics i transports". Garrofé recorda episodis com el que va succeir a l'aeroport del Prat el juliol del 2006. El secretari general de la Cecot explica, d'altra banda, que la llei orgànica establiria uns serveis mínims més complets. Els actuals, en la seva opinió, són insuficients, ja que no garanteixen el dret d'anar a treballar. "No entenc que hi hagi franges horàries de servei quan els horaris laborals són diversos", declara. Garrofé atribueix a l'administració gran part de la responsabilitat en aquesta qüestió: "El fet que no hi hagi una normativa clara fa que el Govern segueixi els precedents que han sembrat altres convocatòries i no s'atreveixi a apartar-se'n gaire", conclou.

En la mateixa línia, Javier Ibars, director de relacions laborals de Foment del Treball, considera que l'actual dret a la vaga és incomplet, en relació al fet que el Tribunal Constitucional ha derogat en alguns casos una part dels articles de la normativa actual. "Entenem que ja és hora que es compleixi el mandat constitucional que estableix que cal desenvolupar una llei orgànica per regular el dret a la vaga i també els serveis mínims".

Ibars al·ludeix a un altre motiu per reclamar-ho: la necessitat de tenir uns acords clars sobre els serveis mínims. El director de relacions laborals de Foment recorda que els acords a què arriben amb els sindicats serveixen només de marc de referència a l'administració. Aquesta normalment acostuma a acceptar la decisió a què han arribat les dues parts però, en qualsevol cas, té l'última paraula. "Cal definir els drets i les obligacions de les empreses i dels treballadors per tal de donar seguretat a tothom", defensa.

L'efectivitat dels serveis mínims

Els sindicats, no obstant, no veuen tan clara la necessitat de tenir uns serveis mínims pactats prèviament i no creuen que això beneficïi els treballadors. El fet que s'acabi arribant a un acord, asseguren, demostra la responsabilitat dels agents socials i l'efectivitat del procediment que se segueix actualment. José Cachinero, secretari d'acció sindical de CCOO, rebutja una futura normativa del dret a la vaga: "Una imposició legal sobre les dues parts del conflicte seria un error, ja que si no és un acord per a cada cas pactat en igualtat de condicions es pot perdre efectivitat".

El dret a la vaga està regulat de manera diferent a cada país i els veïns europeus són, en general, més restrictius. A França, per exemple, el Tribunal Suprem no reconeix aquest dret a estudiants o autònoms, que poden expressar-se collectivament però sense que es consideri una vaga. A Itàlia el dret a la vaga està vetat per al personal de les forces de seguretat. I a Alemanya, que no recull a la seva Constitució aquest dret de manera explícita, els funcionaris públics no tenen dret a fer vaga.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT