Publicitat
Publicitat

L'ABAST DELS CASOS DE CORRUPCIÓ A CATALUNYA

La nova etapa del cas Palau pot tenir conseqüències polítiques imprevisibles per al nou president

Les pells de plàtan d'Artur Mas

La marxa del jutge Solaz, que fins ara portava el cas Palau, deixa pendent l'obertura -o no- d'una peça separada en relació amb les finances de CDC. Les conseqüències polítiques serien complicades de predir.

Un dia de campanya, el candidat de CiU, Artur Mas, es va trobar el passadís del seu autobús ple de pells de plàtan. Ràpidament ho va entendre: els periodistes, acostumats a sentir-lo dir que no volia relliscar amb les pells de plàtan que l'oposició li disposava per fer-lo caure, li estaven fent una broma. Un cop investit president i nomenat el Govern al complet, existeix la possibilitat que es trobi amb nous entrebancs. I no bromes de periodistes ni retrets de campanya. Tenen a veure amb la justícia, i fa temps que cuegen als jutjats.

El que ha estat darrerament més mogut és el cas Palau, que canviarà de jutge les properes setmanes arran de la marxa del magistrat que el portava des del principi, Juli Solaz. Ara anirà a l'Audiència, concretament a la secció 22 -tribunal de recent creació-, però deixa dues tasques pendents: la instrucció del cas, que tot i estar molt avançada no està conclosa del tot, i la decisió d'obrir una peça separada per investigar el presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Una iniciativa que tindria conseqüències difícils de predir en l'àmbit polític.

Mesures contundents
Malauradament, els escàndols de corrupció s'estan convertint en un clàssic de la política nacional i de l'estatal. Les mesures preses pels partits van des de la suspensió fulminant de la militància -com va fer el PSC en saber-se la implicació de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, en la trama urbanística i de blanqueig Pretòria- fins a l'argument de "tothom és innocent fins que es demostri el contrari", com s'ha fet en alguna ocasió en altres partits. Hi ha també una fórmula mixta, utilitzada per CDC amb els membres històrics Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, implicats com Muñoz en la trama Pretòria, a qui van suspendre de militància a petició dels mateixos imputats. A banda d'aquestes opcions, existeix la renúncia del protagonista mateix. Mas, per exemple, va anunciar la retirada voluntària de Daniel Osàcar el 13 de desembre, el mateix dia en què David Madí va fer pública la seva voluntat de deixar la política. Així, es va aconseguir que el nom del fins ara tresorer es veiés tapat per l'allargada ombra de l'estrateg de CiU.

Cal tenir en compte, però, que les mesures a prendre en aquests casos tenen una variable fonamental: ser o no al poder. Joan Botella, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma (UAB), considera que, si un partit mana, ha de ser més contundent amb els dirigents relacionats amb casos truculents: "La responsabilitat pública d'ocupar el govern ha d'aportar més energia a la repulsa d'actituds corruptes, s'acabin concretant o no als jutjats". A tot plegat, cal sumar-hi que "l'opinió pública catalana està cansada d'informacions d'aquest tipus", així que l'única manera de superar una resolució judicial adversa sobre les finances de CDC seria "l'expulsió immediata dels implicats" i el "compromís públic de retornar els diners".

Els tentacles d'una probable investigació tindrien un abast difícil de predir, i més encara després que Mas hagi decidit envoltar-se del nucli dur del partit al Govern. Caldria veure si en sortiria esquitxat, seguint aquesta prospectiva, Germà Gordó, secretari de l'executiu i gerent de CDC, i per tant encarregat juntament amb Osàcar de les finances del partit amb més representació parlamentària a Catalunya.

La fiscalia encara s'espera
La fiscalia és qui més ha insistit, partits a banda, per tal que el jutge obrís una investigació a part sobre les comissions que, per l'adjudicació d'obra pública, hauria cobrat el partit de Mas. De fet, a l'inici de la precampanya, el ministeri públic va demanar imputar Daniel Osàcar i Àngel Colom, a més d'obrir la peça separada. A Osàcar se l'acusaria de canalitzar els diners del Palau cap a les finances del partit i la Fundació Trias Fargas -ara CatDem-, i a Colom, d'acceptar diners de Millet per liquidar deutes de l'extint PI, que va fundar en escindir-se d'ERC.

A Mas no li va agradar gens que la fiscalia s'immiscís en campanya i el va acusar d'obeir a "interessos electorals". Això sí: en una conferència a l'Ateneu Barcelonès va assegurar que els partits, no només el seu, en algunes ocasions havien jugat al límit en matèria de finançament.

A la petició de la fiscalia d'imputar Osàcar i Colom també s'hi va sumar el Consorci del Palau de la Música, integrat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri de Cultura. I a tot plegat cal sumar l'informe dels pèrits d'Hisenda, que van arribar a la conclusió que Fèlix Millet i CDC es van repartir presumptes comissions pagades per Ferrovial a una proporció de 37,5% i 62,5%, respectivament. A la darrera compareixença de Millet i Montull davant el jutge, en què no van fer cap mena de declaració, Montull va fer arribar un escrit a Solaz en què exculpava Osàcar de qualsevol relació amb el presumpte pagament de comissions a CDC a través de la institució cultural. "No volia que s'imputés algú injustament", assegura l'advocat Jordi Pina, que s'encarrega de la defensa de l'ex-director administratiu del Palau.

Ja a l'agost, Hisenda va quantificar que CDC, mitjançant el Palau i Ferrovial, va defraudar 3,7 milions en efectiu i 2,2 a través de la Trias Fargas i quatre empreses que, segons els gestors del Palau, mai van fer cap feina per a la institució. En canvi, sí que van realitzar campanyes per a CiU. Aquestes empreses són New Letter, Letter Graphic, Hispart i Altraforma. Aquesta última té com a accionista, si fem cas de l'informe, Jordi Vilajoana, senador de CDC i home de la màxima confiança de Mas.

El nou Govern també haurà de seguir de prop les evolucions del cas Pretòria, que està acabant la seva fase d'instrucció a Madrid sota les ordres de Pablo Ruz, que va substituir Baltasar Garzón en aquesta tasca. Encara té pendent rebre documentació de l'Agència Tributària. De moment, tant CDC com el PSC n'han sortit escaldats i tant Alavedra com Prenafeta i Bartomeu Muñoz han passat per la presó, acusats de corrupció urbanística.

Legislatura anticorrupció?

Amb tot, la legislatura que va començar el 16 de desembre té pinta de ser més exigent amb els presumptes casos de corrupció. L'Oficina Antifrau, encapçalada per David Martínez Madero, vol arribar tan aviat com sigui possible a un pacte amb els partits per tal de tenir tolerància zero amb les maniobres il·legals. Un pacte que, per cert, també inclouria el sector privat. "Sempre es posa en el punt de mira els càrrecs públics que tenen actituds reprovables, però també cal veure que a l'altra banda de la corrupció hi acostuma a haver agents del sector privat", va assegurar Madero en la presentació d'un informe sobre la percepció de la corrupció a Catalunya. Per la seva banda, Miquel Iceta, portaveu del PSC al Parlament, va avançar fa setmanes que els socialistes promourien que el patrimoni dels diputats, ara privat al registre del Parlament, pugui ser consultat per tothom.

En tot cas, CiU haurà de tenir ben afinats els cinc sentits. La seva posició de govern en solitari, sense pacte estables, pot veure's afectada pels casos pendents als jutjats i que poden ser aprofitats per una oposició disgregada, amb greus crisis internes i àvida de qualsevol error convergent per marcar perfil -i recuperar una mica d'espai- des de l'altre bàndol del Parlament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT