SaragossaCap ministre s'ha atrevit, fins ara, a demanar-li a Rodríguez Zapatero si es tornarà a presentar el 2012. La confessió és d'algú molt proper al president espanyol, indignada amb el debat successori just quan el govern espanyol acaba de tancar un acord trascendental amb sindicats i patronal per modificar el sistema públic de pensions. El cert és, però, que els socialistes celebren avui i demà a Saragossa una convenció autonòmica amb la remor de fons de qui serà el contrincant de Mariano Rajoy a les urnes al març de l'any que ve.
A la Moncloa estan eufòrics amb el pacte perquè és un punt al marcador de Zapatero després de molts mesos de sequera de gols polítics i perquè li permet amortir les veus -cada cop més insistents- dels que pressionen perquè el vicepresident primer Alfredo Pérez Rubalcaba agafi el relleu com a candidat. Des del nucli més zapaterista, l'exministre de Treball Jesús Caldera va assegurar ahir a Radio Euskadi que el president espanyol "s'ha empenyorat l'ànima per aconseguir aquest gran acord" que, segons ell, el "revitalitza". I és que, en poques hores, Zapatero ha aconseguit la pau social al carrer i al Congrés, on CiU torna a tenir un paper central.
A les files socialistes tothom té claríssim que Rubalcaba té tots els números per ser el candidat si Rodríguez Zapatero decideix plegar. Les incògnites segueixen sent dues: saber què acabarà fent (decisió que al partit només sap, a tot estirar, el president Manuel Chaves) i quan farà públic l'anunci.
Operació Alfredo
Alguns barons autonòmics, preocupats per les enquestes, pressionen perquè Zapatero s'aparti del camí. Temen que, si no, la campanya es converteixi en un plebiscit sobre la gestió del govern espanyol i ells n'acabin pagant els plats trencats. El més bel·ligerant és l'extremeny Guillermo Fernández Vara, que ha afirmat per activa i per passiva que el seu candidat és el vicepresident primer i ministre de l'Interior. I és que dins del partit, ja admeten que hi ha en marxa una Operació Alfredo per fer evident que no hi ha cap més alternativa possible si els socialistes volen guanyar el 2012 o, com a mínim, salvar els mobles. Hi ha qui pensa que algunes filtracions que s'han produït aquesta setmana s'emmarquen en aquesta estratègia. De fet, segons la Moncloa, l'alt càrrec del govern espanyol que va assegurar que Rubalcaba seria el candidat va demanar disculpes a Zapatero i va admetre que expressava només una valoració "personal".
Durant els últims mesos, el vicepresident primer s'ha convertit en l'home perfecte per diversos col·lectius amb interessos propis i diferenciats. Rubalcaba no té al darrere una corrent interna del PSOE cohesionada, a diferència d'Alfonso Guerra quan era el número 2 de l'executiu. Però ell sí és el candidat idoni per a tres grups: antics felipistes a qui no els agrada la manera de governar de Zapatero i voldrien més contundència per aturar la fuga de vots; alcaldes i barons territorials preocupats pel seu càrrec i que veuen en el president espanyol una rèmora i no pas un actiu; i l'encara poderós grup de comunicació Prisa, que ha apostat obertament pel canvi. A tots ells, Rubalcaba els transmet la seguretat que Zapatero no els dóna.
Fonts socialistes expliquen que, fins fa unes setmanes, la majoria del partit donava per fet que el vicepresident feia només de "parallamps" del president Zapatero, esquivant-li les patacades, però que les coses han anat canviant i l'opció de fer el relleu és molt possible. "Si el debat es volgués tallar d'arrel es podria fer ràpidament. Això al final és com el conte d'Edgar Allan Poe en què busquen una carta i està a la vista de tots". És a dir, creuen que Rubalcaba ha decidit jugar aquesta partida i ara n'està donant signes evidents.
Sobre el calendari, al PSOE tothom dóna per fet que Zapatero no anunciarà la decisió fins després de l'estiu per no convertir-se en un "ànec coix", expressió que fan servir als Estats Units per referir-se als presidents que ja no es poden tornar a presentar. A més, en un context de crisi, el temps corre a favor seu.
Batalla interna
El moment de l'anunci és políticament molt important. Dins del partit hi ha dues conviccions: qui creu que ho dirà a la tardor i qui pensa que ho allargarà fins al moment de convocar eleccions. En el primer dels casos, hi hauria marge perquè es fessin unes primàries; en el segon cas seria pràcticament impossible i l'únic que hi arribaria ben situat seria Pérez Rubalcaba.
El sector del partit més proper al president espanyol admet en privat que l'elecció del candidat no serà un passeig triomfal per a l'home fort del govern. "Lluitarem com ho vam fer el 2000", expliquen en referència al 35è congrés en què Zapatero es va convertir en el nou secretari general. Cal recordar, però, que en tot aquest debat successori el que està en joc és el nom del candidat i no pas els càrrecs orgànics al partit. Aquest grup -molts membres del qual estan lligats a la primera etapa de Zapatero- encara confia que es tornarà a presentar, però, si no, tenen un nom clar: la ministra de defensa, Carme Chacón. "Més fort que l'Alfredo és la democràcia interna", asseguren, refiats que encara pot renéixer el ZP que prometia no fallar-los el 2004. La majoria, però, ha posat tots els ous a la cistella de Rubalcaba.
