Publicitat
Publicitat

L'empresonament del polític francès rellança la campanya dels seus opositors polítics i posa contra les cordes els socialistes francesos, la credibilitat de l'euro i la feina de l'FMI

Qui perd i qui guanya sense DSK

El president francès, Nicolas Sarkozy S'esvaeix l'única candidatura socialista que li podia fer ombra

Dominique Strauss-Kahn tenia les enquestes de cara per guanyar les eleccions presidencials franceses de l'any que ve. El cap de setmana mateix els sondejos el situaven com el candidat socialista amb més opcions per amenaçar la reelecció de Sarkozy. Però en un no res tot va fer un gir inesperat. Les acusacions contra Strauss-Kahn, la imatge de l'home emmanillat, van tornar l'esperança a la dreta francesa que el seu candidat, Sarkozy, que està en hores baixes, podria repetir a l'Elisi.

L'estratègia del president és mantenir un silenci absolut sobre l'afer i apel·lar a la presumpció d'innocència. Però això no ha frenat les teories de la conspiració que situen Sarkozy com l'home més interessat a fer desaparèixer de la cursa presidencial el fins ara director de l'FMI. L'Elisi ho nega tot i garanteix la màxima assistència diplomàtica a Strauss-Kahn. Sigui com sigui, al partit de Sarkozy, l'UMP, es respirava ahir el que Le Monde va definir com una "alegria maligna".

La líder de la ultradreta, Marine Le Pen L'afer Strauss-Kahn alimenta les teories populistes

L'actual líder de la ultradreta francesa, Marine Le Pen, ja es veia aquestes últimes setmanes a la segona volta de les eleccions presidencials enfrontant-se a Strauss-Kahn després de desbancar l'actual president, Nicolas Sarkozy, a la primera volta. No és cap al·lucinació; les últimes enquestes fetes a França apuntaven a aquesta tendència i ara, sense Strauss-Kahn, Le Pen encara ho té millor per superar la primera volta de les presidencials i plantar-se a la segona davant de Sarkozy.

A tot això, l'afer sexual que s'atribueix a Strauss-Kahn alimenta el discurs demagògic del Front Nacional que acusa tota la classe política d'aprofitar-se dels seus càrrecs en benefici propi, de tapar-se les vergonyes els uns als altres amb el vistiplau de la premsa. En definitiva, tot el que siguin escàndols, corrupció, complots i crisis són terrenys abonats per a la ultradreta a França i a tot arreu.

La justícia enfront de la immunitat El sistema judicial nord-americà ha actuat amb molta celeritat

L'actuació dels policies que es van emportar detingut Dominique Strauss-Kahn de la cabina de primera classe de l'avió amb què estava a punt de volar cap a París -diuen fins i tot que les autoritats van retardar l'enlairament de l'aeronau- respon amb gran precisió al principi que, als EUA, tothom és igual davant la justícia. D'ençà de l'11-S, la magistratura actua amb una celeritat poc habitual en altres llocs del món per garantir que ningú no fugi del país abans d'hora després de cometre-hi un delicte. És precisament aquest risc de fugida el que va precipitar la ràpida actuació policial. I el fet que la llei nord-americana és especialment dura en els casos d'agressió sexual.

El futur immediat del Partit Socialista francès La pèrdua d'un valor segur reobre la caixa dels trons

El Partit Socialista (PS) francès n'ha vist de tots colors. Però el "tro" del cap de setmana, en paraules de la primera secretària, Martine Aubry, gairebé enfonsa el vaixell. La família socialista francesa, tradicionalment dividida, acaba de veure com unes primàries "de ratificació" de Strauss-Kahn com el candidat més ben situat per batre's davant de Sarkozy s'han convertit en una competició ferotge que pot reobrir velles ferides. En definitiva, el pitjor escenari. Els que s'hi postulen oficialment ja són tres: François Hollande -ara el gran favorit-, Ségolène Royal i Arnaud Montebourg. Martine Aubry haurà de decidir què fa després que anunciés que no s'enfrontaria a Strauss-Kahn, i els partidaris del fins ara cap de l'FMI -Manuel Valls o Pierre Moscovici- podrien fer un pas endavant, ja que el seu mentor els ha fallat. I a tot això torna a sonar el nom de Laurant Fabius com l'únic candidat amb prou aplom per ocupar el càrrec de president.

Grècia i la credibilitat de l'euro L'episodi arriba en el pitjor moment de la crisi del deute

La implicació del Fons Monetari Internacional en els plans de rescat de les sobreendeutades economies del dud d'Europa és tan gran que Brussel·les es va apressar ahir a subratllar la promesa de "continuïtat" que li ha formulat la institució des de Washington. L'FMI de Strauss Kahn ha compromès 30.000 milions d'euros per a Grècia, 22.500 milions per a Irlanda i 26.000 milions més per a Portugal (prop d'un terç dels rescats), i ara ha estat partidari de tornar a fer de palanca per a unes finances gregues necessitades de 60.000 milions extra. Molts economistes creuen, però, inevitable alguna mena de reestructuració del deute o directament la fallida, tot i l'impacte que podria tenir per als bancs alemanys i francesos exposats a aquest deute, per raó dels problemes d'Atenes per fer l'ajust que se li exigeix. L'euro pateix.

El Fons Monetari Internacional Canviarà en ritme i en rumb, mentre Europa hi perd influència?

La institució, qüestionada per les seves actuacions als continents asiàtic i llatinoamericà de fa dues dècadades, també va fallar en no predir la crisi durant l'etapa en què va ser dirigida per l'exministre espanyol Rodrigo Rato. El gir de la institució protagonitzat per DSK, favorable a una injecció de recursos públics amb què s'estimulés l'economia, i ara defensant la insòlita participació de l'FMI en el rescat d'Irlanda, Portugal i sobretot Grècia, va ser de 180 graus. El seu substitut temporal, John Lipsky, té previst dimitir a finals de l'estiu, mentre que el G-20 ja ha acordat donar més poder a països emergents com l'Índia i la Xina en un FMI dissenyat en un irreconeixible mapa econòmic dels anys quaranta. Europa hi pot recular en influència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT