La banca perdrà part dels diners invertits en deute grec

Brussel·les.Els disset caps d'estat i de govern de la zona euro es van reunir ahir amb l'obligació de trobar una solució al segon rescat de Grècia, encallat des de fa setmanes justament per les discrepàncies sobre el paper del sector privat. El Banc Central Europeu (BCE) va haver de cedir després d'amenaçar la setmana passada de no acceptar com a avals els bons grecs si hi entrava capital privat. Diversos estats, entre els quals, Espanya, compartien els temors del BCE que una participació bancària seria rebuda pels mercats com una fallida encoberta de Grècia. El president del BCE, Jean-Claude Trichet, havia protagonitzat un estira-i-arronsa amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, gran defensora de la participació privada. El programa pactat ahir, però, no detalla en absolut com serà aquesta participació més enllà de la xifra de 50.000 milions, i aclareix que només es preveu com a "solució excepcional" per al cas únic de Grècia.

Els dirigents van treballar tot el matí amb la possibilitat de concretar una mica més les tres maneres de participació de la banca: un intercanvi immediat dels antics bons grecs per uns de nous amb un termini de venciment més llarg; un intercanvi de bons, però esperant el venciment, o directament una recompra de deute. No obstant això, el document definitiu ja no en deia res. "El sector financer ha indicat la seva voluntat de donar suport a Grècia de manera voluntària mitjançant un menú d'opcions", es limitava a aclarir el text. Sigui com sigui, els líders europeus van insistir constantment en la idea que la participació privada només s'aplicarà a Grècia i a cap altre país més.

Les noves condicions

Els governs europeus van aprovar, doncs, un nou rescat per a Grècia de 159.000 milions d'euros, 50.000 dels quals provindran del sector privat i, la resta, dels països europeus i el Fons Monetari Internacional.

A més, tant per a Grècia com per a Irlanda i Portugal s'incrementen els terminis de venciment del deute (dels set anys i mig, com fins ara, passaran a un mínim de quinze anys i un màxim de trenta) i es redueixen els interessos fins al 3,5% (en el cas de Grècia ara estaven en el 5,5%). Els líders europeus no van aclarir com s'ho faran perquè els mercats no trobin que aquestes noves condicions suposaran també un impagament selectiu en el cas de les altres dues economies rescatades.

Els estats també van pactar donar més poders al fons de rescat (anomenat EFSF), que a partir d'ara podrà donar préstecs de manera preventiva als estats, finançar bancs privats i comprar deute públic en els mercats secundaris. Igualment, van comprometre's a limitar la dependència en les agències de qualificació i van deixar entreveure que aviat es podria crear una agència europea.

Paral·lelament a aquestes mesures, els governs de l'eurozona es van comprometre a crear un grup de treball que ajudi el govern grec a implementar mesures per generar creixement econòmic, llocs de treball i competitivitat, una mena de pla Marshall a petita escala, segons van explicar els líders europeus.

L'ambient a Brussel·les al principi va ser d'optimisme. A primera hora de la tarda va començar a circular que la reunió acabaria amb rapidesa, però finalment els líders van decidir aturar la negociació i revisar el text sobre el qual negociaven.

Abans de començar, Merkel va dir que estava convençuda que s'arribaria a un acord. Va parlar breument amb el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, per informar-lo de la reunió prèvia que va mantenir dimecres amb Sarkozy, en què van pactar una "línia conjunta" per acabar de tancar el rescat durant la cimera. Malgrat les bones intencions exhibides ahir, Merkel havia deixat ben clar que no estava d'acord amb la celebració de la cimera. La setmana passada en va bloquejar la convocatòria i aquesta setmana va assegurar que no n'esperava grans resultats. Fins i tot va amenaçar de no presentar-s'hi si no es debatia l'agenda que ella proposava.

A part de les mesures que es van aprovar per aturar l'hemorràgia de la crisi del deute, els països de l'euro es van comprometre a establir uns barems sobre els impostos que es paguen als diferents estats a partir de finals del 2012. Aquest va ser un dels pocs avenços que es va poder apreciar ahir sobre la possibilitat de més integració econòmica europea.

A més, els líders europeus van ratificar el seu compromís de complir els objectius de dèficit i quedar-se per sota del 3% al 2013 "com a màxim". En aquest sentit, van felicitar Itàlia pel seguit de retallades de la despesa pública aprovades fa unes setmanes i Espanya per les "ambicioses reformes" fiscals i financeres que s'han dut a terme. A partir d'ara els mercats jutjaran.