Les pèrdues temporals també seran motiu per acomiadar

Barcelona.Els acomiadaments col·lectius podran justificar-se també en casos en què l'empresa esperi pèrdues, encara que aquestes siguin de caràcter "transitori". Aquest és un dels punts principals del reglament sobre expedients de regulació d'ocupació que ahir va aprovar el consell de ministres. El document compleix així un dels aspectes més polèmics de la reforma laboral vigent des del setembre.

D'aquesta manera, les empreses que esperin tenir números vermells, encara que sigui per motius conjunturals, també podran acollir-se a l'acomiadament objectiu i pagar una indemnització de 20 dies per any treballat als afectats.

El text final del reglament canvia només el terme "conjuntural" pel de pèrdues "transitòries", però manté aquesta possibilitat, que havia estat molt criticada pels sindicats.

El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va defensar ahir en roda de premsa que el reglament, a canvi, endureix i concreta la documentació que hauran d'aportar les empreses per justificar els acomiadaments col·lectius per aquesta causa. Gómez també va insistir que el reglament introdueix flexibilitat amb una regulació "més precisa" que incentivarà l'ús de vies alternatives com l'ERO de reducció de jornada o de suspensió temporal de contractes per afrontar dificultats econòmiques puntuals. "La filosofia segueix sent més de flexibilitat que d'acomiadament", va assegurar.

Pedaç als convenis

La satisfacció per aquest reglament dels ERO no va compensar el disgust de la CEOE pel decret de reforma dels convenis col·lectius, que indigna la patronal i neguiteja els sindicats perquè deixa massa temes oberts. De fet, aquests últims ja han insinuat que estan oberts a reprendre el diàleg bilateral amb els empresaris. Si no és així, el decret aprovat ahir corre el risc de ser una segona decepció després de la de la reforma laboral, que tothom titlla de poc efectiva.

El decret salva la línia vermella marcada pels sindicats pel que fa a la pròrroga automàtica dels convenis un cop acaba la seva vigència (l'anomenada ultraactivitat). Tot i així, no deixa resolt el procés per desencallar situacions de desacord entre les parts, més enllà de remetre a un arbitratge que haurà d'estar pactat amb antelació en el mateix conveni. El que sí que acota són els terminis per negociar un nou text: vuit mesos per als convenis de dos anys de vigència i catorze mesos per als més llargs. El text escolta la patronal i dóna més protagonisme al conveni d'empresa, i permet fins i tot que es deslligui del marc sectorial, si cal. Més enllà d'això, la flexibilitat queda pobra -en el 5% de la jornada- i poc concreta. L'element que no es menciona és l'absentisme, tot i que el govern dóna per fet que reapareixerà en el tràmit parlamentari que afronta la reforma.