El periodista reconvertit en coronel de les forces croates

Ell mateix ho va deixar clar: "La gent com jo només porta problemes". I tenia raó. La vida d'Eduardo Rózsa Flores sembla una novel·la de ficció. Nascut a Bolívia en el si d'una família comunista, diversos cops militars els van obligar a refugiar-se a Hongria, on la seva fidelitat al règim el va dur a treballar per a la policia política.

El seu pas per les forces de seguretat hongareses és opac. Rózsa va formar part dels serveis secrets, raó per la qual va superar un curs a l'acadèmia del KGB a Moscou. D'aquests anys, segons va escriure ell mateix, va guardar-ne el record de la trobada amb Ilich Ramírez, el famós terrorista comunista conegut amb els malnoms de Carlos i Xacal.

A finals del anys 80, Rózsa va abandonar aquest món per fer de periodista per a diversos mitjans. Cobreix la caiguda del bloc soviètic i els conflictes polítics a l'Europa de l'Est. Un dels mitjans per a qui més treballa és La Vanguardia , on arriba apadrinat pel seu corresponsal a Viena, Ricard Estarriol, el qual ha decidit no parlar mai més d'aquest afer.

No són poques les fonts que asseguren que Rózsa s'havia convertit prèviament a l'Opus Dei, en una de les moltes giragonses ideològiques que caracteritzen la seva vida. Altres afirmen que continuava treballant per als serveis secrets comunistes i que el periodisme era la millor careta per moure's lliurement.

Per al diari del Grupo Godó va cobrir la transició albanesa i després, quan va començar la desmembrament de Iugoslàvia, va ser enviat a Croàcia. Poc temps després d'arribar-hi, i arran de l'assassinat d'un periodista croat, va renegar del comunisme, va deixar el periodisme i es va allistar a les milícies croates. Va fundar un grup integrat per alguns centenars d'estrangers que va operar, sobretot, a Eslavònia, territori croat que limita amb Sèrbia, on les seves tropes van combatre a Vukovar i Osijek. Els seus voluntaris van rebre greus acusacions de violacions dels drets humans, entre les quals l'assassinat de dos periodistes. Però les autoritats de Croàcia li van donar suport incondicional, fins al punt que el mateix president Franjo Tudjman el va condecorar.

Conversió a l'islam

Després de la guerra, Rózsa va protagonitzar un altre gir vital de 180 graus. Es va convertir a l'islam i va esdevenir vicepresident de la comunitat musulmana hongaresa. L'excombatent va aprofitar aquests anys de calma per regar el seu egocentrisme. Va escriure diversos llibres i va impulsar una pel·lícula biogràfica. La directora hongaresa Ibolya Fekete va ser l'encarregada de realitzar Chico , que va protagonitzar el mateix Rózsa perquè cap actor no li feia el pes. Només un dels seus llibres, paradoxalment el menys revelador, va ser traduït al castellà: 47 versos sufís .

L'epíleg d'aquesta trajectòria vital no podia ser menys espectacular que la vida precedent. El 16 d'abril del 2009 les forces especials de la policia boliviana van entrar en una habitació d'un hotel de Santa Cruz i van matar Rózsa i dos companys seus. Segons el president Evo Morales, formaven part d'un complot per matar-lo a ell i, després, independitzar les províncies orientals, liderades per la mateixa Santa Cruz.

Tot i així, en un document de l'ambaixada nord-americana a La Paz, filtrat per Wikileaks, s'afirma que aquest afer va ser un muntatge del govern bolivià per criminalitzar el moviment separatista de Santa Cruz. De fet, arran de l'incident, Morales va aprovar una sèrie de lleis severes contra el secessionisme i el moviment es va desinflar.

A part dels seus llibres i de la pel·lícula, l'esperit i les idees de Rózsa continuen vives al seu blog personal, que continua obert. L'últim apunt té la data del mateix dia que el van matar. Totes les seves idees, fòbies i passions hi són recollides, sobretot escrites en hongarès. Tothom que el va conèixer coincideix en un punt: Rózsa es va passar la vida buscant un ideal que donés sentit a la seva vida. Del comunisme heretat per via paterna a l'islamisme, passant per l'ortodòxia catòlica i la guerra contra l'imperialisme. Ell va ser capaç, però, de resumir-ho tot en un concepte: "Sóc un patriota internacionalista".