Publicitat
Publicitat

Un peronisme extrem amb xocs a l'exterior

Cristina Fernández de Kirchner emula, als seus 59 anys, el mite d'Eva Perón. El seus discursos encesos, l'exaltació de l'esperit argentí i les seves polítiques paternalistes -a cop de subsidi per als més pobres- s'emmirallen en l'Evita que va captivar els seus conciutadans entre els 40 i els 50 del segle passat.

Oradora excel·lent, obsessionada per la seva imatge, Cristina Fernández llueix encara dol rigorós en les seves aparicions en públic des de la mort del seu marit, Néstor Kirchner, el 27 d'octubre de 2010. Un any després, el 23 d'octubre del 2011, Cristina Fernández va revalidar el càrrec de presidenta -que ocupa des del 2007- amb una victòria històrica a les urnes, on va obtenir el 54,11% dels vots.

Advocada de professió, va estudiar a la Universitat de La Plata, la seva ciutat natal a tocar de Buenos Aires, on va conèixer el seu marit i, més tard, tàndem polític. La parella es va traslladar a viure en un primer moment a la Patagònia, d'on era originari Néstor Kirchner, i allà va ser on Cristina Fernández va començar una brillant carrera política que no va aturar ni tan sols quan el seu marit va ser elegit president de l'Argentina l'any 2003 en ple corralito .

Primer les Malvines, ara Repsol

La seva dialèctica populista, desafiant, l'ha portat aquest any a enfrontar-se durament amb el primer ministre britànic, David Cameron, pel contenciós de les Malvines. Sota l'acusació de "colonialisme", Cristina Fernández va reclamar a Cameron la sobirania d'aquestes illes que van portar Margaret Thatcher a declarar una guerra.

I seguint l'estratègia de provocar les ires a l'exterior per reforçar-se internament, ara li ha arribat el torn a Espanya. El suport a Cristina Fernández entre els argentins està pels núvols. Però l'amenaça d'un sotrac econòmic, diuen els analistes, l'han portat a moure fitxa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT