QuitoEls fantasmes del passat planen sobre els dos candidats peruans, Keiko Fujimori, de Força 2011, i el coronel Ollanta Humala, de Guanya el Perú, que diumenge es disputaran la presidència del país en una segona volta electoral. Fujimori, d'extrema dreta, té el pes del seu pare, Alberto Fujimori, que va governar amb mà de ferro el país des del 1990 fins al 2000 i, actualment, està empresonat per crims contra els drets humans i per corrupció. Els seus adversaris opinen que si guanya les eleccions posarà en llibertat el seu progenitor, però ella ho nega. El Nobel de literatura, Mario Vargas Llosa, considera que si Fujimori es proclama presidenta, hi ha el perill que "s'esquinci" la democràcia peruana, ja que el pare de la candidata va guanyar les eleccions el 1990, però el 1992 va perpetrar un auto-cop d'estat.
A Humala, d'esquerres, el persegueixen dos fantasmes: un és la sublevació militar que va liderar l'any 2000 contra Alberto Fujimori; l'altre és el president veneçolà, Hugo Chávez. A les eleccions del 2006, en què el coronel va arribar a la segona volta, Chávez li va donar públicament suport i aquest va acabar perdent a les urnes davant d'Alan García, l'actual president. Per això, ara Humala ha volgut distanciar-se de la política de Chávez, ha moderat el seu discurs i ha manifestat que seguirà la línia econòmica del país, amb més inclusió social. També ha descartat entrar a l'Aliança Bolivariana dels Pobles de la Nostra Amèrica (Alba), de què formen part països com Veneçuela, Bolívia, l'Equador i Cuba, i ha ressaltat que si venç s'acostarà als Estats Units, Xile i el Brasil.
Diumenge a la nit, Fujimori i Humala es van enfrontar en l'últim cara a cara electoral. Un duel de retrets i poques propostes que va acabar gairebé en empat tècnic. La majoria de sondejos donen un mínim avantatge d'entre 1 a 4 punts per a Keiko Fujimori.
Potser no hi ha 'mal menor'
Les dues opcions "són complicades i terribles", assegura a l'ARA la historiadora peruana Erika Ramsey, i la consigna és elegir "el mal menor", tot i que afegeix que ella no sap quin és. Per Ramsay, que es declara partidària d'una continuïtat, les polítiques del país podrien canviar "si Humala guanya les eleccions, mentre que amb Keiko seguirà el mateix statu quo ". Ramsay considera, però, que si guanya la filla de Fujimori "no se sap realment què passarà, perquè ella representa una dictadura".
L'expert francès en la regió andina Michel Levi va argumentar a l'ARA que l'elecció d'aquests dos candidats mostra l'estat "de crisi" del Perú, on, tot i el creixement econòmic (el 2010 va augmentar un 9% el seu PIB), els peruans han rebutjat en la primera volta una continuïtat política i han apostat per dos postures extremes i populistes, amb un discurs social que ha calat en un país on el 32% dels seus habitants viuen en situació de pobresa. Les relacions internacionals del Perú, en canvi, són "una estructura ben muntada", que, segons Levi, difícilment cap dels dos candidats podrà canviar substancialment.
La connexió amb Xile
Una de les patates calentes en política internacional peruana serà les relacions amb Xile. El Perú va posar una demanda al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia el 2008 per un desacord sobre els límits marítims dels seus veïns.
De moment, Humala ha començat amb mal peu, ja que va dir que Xile hauria de demanar perdó al Perú per la guerra del Pacífic del 1870, per espiar el país andí en diverses ocasions i per vendre armes a l'Equador el 1995, quan els governs de Lima i Quito estaven en guerra. Declaracions que els xilens no han paït gens bé. Un altre fantasma plana sobre Humala. A les eleccions del 2006, va ser el candidat més votat en la primera volta, però a la segona, on també va pesar la consigna d'escollir el mal menor, va perdre davant d'Alan García.
