Publicitat
Publicitat

CAS TOUS

El gendre dels Tous utilitza el dret a l'última paraula abans que el jurat decideixi el seu futur

"És un pes que portaré tota la vida"

La defensa de Lluís Corominas va tancar ahir el judici oral defensant el dret de l'acusat a protegir la seva família i propietats. El jurat popular ha de decidir ara si va ser un homicidi o legítima defensa.

" És un pes que porto i que portaré a sobre tota la vida". Aquestes van ser les últimes paraules que es van sentir en el judici del cas Tous. Lluís Corominas, acusat de matar un presumpte lladre d'un tret, va fer ús de l'última paraula i, en un curt parlament, va proclamar ahir que lamenta el que va passar i que no s'hauria imaginat mai que es trobaria en una situació com aquesta. La decisió està ara en mans de les nou persones que integren el jurat, que començarà a deliberar a partir de dilluns. El veredicte es podria conèixer a mitjans de la setmana que ve.

Els informes finals

La discussió gira al voltant de legítima defensa o homicidi

Durant les tretze sessions del judici s'han pogut reconstruir els fets del 9 de desembre del 2006 amb les declaracions de testimonis i experts. Ara s'haurà de dirimir si va ésser homicidi o legítima defensa.

Ahir el seu advocat, l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Carlos Bueren, va titllar l'actuació del gendre dels joiers "d'irreprotxable" i va emparar-se en el dret de defensar la propietat, la família i la vida del vigilant de seguretat que hi havia a l'interior de la finca. Bueren va dir al jurat que no el castiguin "per haver-se equivocat en una situació límit". I va afegir que el dret espanyol és comprensiu en situacions úniques i irrepetibles. Finalment, la defensa va assegurar que no ha plantejat "mai, mai i mai aquest procés com un debat sobre els límits de la legítima defensa" ni sobre el dret a matar. Senzillament, va dir, planteja com un home "es va trobar en una situació inesperada i, per por, es va equivocar."

Tot i que la fiscalia i l'acusació particular van rebaixar les penes de presó -ara demanen entre set anys i onze i mig de presó-, continuen considerant que Corominas va cometre un homicidi. El ministeri públic va modificar el relat dels fets quan va considerar que la seva intenció de matar el presumpte assaltant no era directa sinó que volia evitar que fugís i que va ser quan es va apropar al cotxe quan va descobrir que hi havia dos ocupants a l'interior. De totes maneres, va detallar que l'acusat era conscient de les altes probabilitats que tenia de causar la mort quan va disparar.

Les contradiccions

El gendre dels Tous va canviar la seva versió inicial dels fets

Quan el 12 de maig Lluís Corominas va pujar a la tarima com a acusat d'un homicidi va canviar la seva versió inicial del fets. L'acusat va explicar que quan va ser avisat de la presència d'intrusos a la finca dels joiers es va apropar al vehicle estacionat sense saber que hi havia ocupants. Aquest relat no coincideix amb el primer, en què va explicar que es va dirigir al cotxe perquè es pensava que hi havia una parella i els volia advertir del risc.

El gendre dels Tous també va explicar al jurat que, quan va veure els dos homes a l'interior del cotxe, va intercanviar crits amb els presumptes lladres. Els va dir "alto, alto" perquè no fugissin. "Després -va afegir Corominas- la imaginació em va fer veure una pistola a la mà del conductor". I li va disparar dos trets. L'acusat va confessar que es va veure "mort". En un primer moment, va declarar que el cotxe el va intentar atropellar. Segons la versió de les acusacions i la declaració del copilot del vehicle -ara fugit-, Corominas no hauria intercanviat cap paraula amb els presumptes lladres. Tanmateix, els pèrits van dir que la finestra del cotxe estava tancada i que va disparar en un interval d'entre quatre i deu segons.

Actuació professional?

"Vaig actuar com un gendre preocupat pels seus sogres"

Corominas va insistir que no va actuar com a coordinador de seguretat de la família Tous el dia dels fets, tot i que així es va presentar davant de la primera patrulla dels Mossos que va acudir a la finca. L'acusat va insistir que va actuar en tot moment com un familiar preocupat perquè els seus parents podrien haver estat a l'interior de la finca. Un perill que, segons les acusacions, ha quedat demostrat que el mateix Corominas sabia que no existia, ja que no hi havia ningú a la vivenda. Les acusacions van recordar al jurat que, lluny de voler protegir els seus familiars, el gendre dels Tous tenia la intenció d'evitar la fugida dels intrusos i que va actuar com un professional de la seguretat. L'acusació es va preguntar, retòricament, si en una situació de perill no hauria estat més lògic prémer l'accelerador i fugir. D'altra banda, ningú no ha pogut aclarir si el gendre dels Tous portava o no una armilla antibales. Ell ho nega tot i que els dos primers agents que van arribar al lloc dels fets ho van assegurar.

Por insuperable?

La defensa l'al·lega i la fiscalia només accepta obcecació

Els pèrits van manifestar que l'acusat va viure una situació de tensió, però no una crisi de pànic. Si hagués estat així, van dir, s'hauria allunyat del perill. La fiscal només va acceptar una lleugera alteració de les capacitats. Segons la defensa, va ser la por que va viure la que el va portar a pensar que la víctima tenia una pistola i, erròniament, a defensar-se d'una agressió que no va existir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT