Publicitat
Publicitat

EL CONTROL DEL SECTOR ENERGÈTIC MUNDIAL

Més del 85% dels carburants que circulen pel pas es venen a Àsia

El preu del petroli es dispararà si l'Iran tanca l'estret d'Ormuz

Si l'Iran complís l'amenaça de bloquejar l'estret d'Ormuz, una via estratègica per al transport de gairebé una cinquena part del petroli que es ven a tot el món, l'impacte seria immediat: els experts diuen que el preu del petroli es posaria pels núvols i podria pujar un 50% o més en pocs dies.

Teheran està prou capacitat des del punt de vista militar i logístic per practicar un bloqueig amb mines, atacs aeris o sabotatges. Però malgrat les creixents tensions amb Occident, com ara la prohibició de les importacions de petroli iranià anunciada dimecres passat per la UE, és poc probable que l'Iran arribi a adoptar unes mesures tan hostils, segons la majoria d'experts en política del Pròxim Orient.

Fonts nord-americanes afirmen que la V Flota, desplegada a Bahrain, està preparada per defensar el pas i, si cal, prendre represàlies militars contra l'Iran. A més, la inestable economia iraniana s'aguanta gràcies a l'exportació d'almenys 2 milions de barrils de petroli al dia a través de l'estret, que és l'única ruta marítima des del golf Pèrsic i "el coll d'ampolla més important del món per al petroli", segons analistes del departament d'Energia.

El bloqueig també castigaria la Xina, el principal comprador de petroli iranià. La Xina ha fet grans inversions en els jaciments petrolífers de l'Iran i s'ha oposat als intents occidentals d'imposar sancions a Teheran pel seu programa nuclear. Malgrat tots aquests elements dissuasius, els analistes especialitzats en temes energètics i política exterior diuen que un error de càlcul podria provocar una reacció desmesurada d'un costat o de l'altre. "Em temo que ens estem equivocant i ens ficarem en una crisi que no vol ningú", afirma Helima Croft, estratega especialitzada en geopolítica de Barclays Capital. "Hi ha el perill que tots, els uns i els altres, caiguem en una política suïcida."

Diversos dirigents iranians han dit, aquestes últimes setmanes, que bloquejarien l'estret -que només fa 33 km d'amplada al punt més estret- si els EUA i Europa imposen un embargament a les importacions de petroli iranià amb l'objectiu d'impedir el desenvolupament del programa nuclear de Teheran.

Això, però, no ha impedit al president Barack Obama firmar, el cap de setmana passat, la imposició de sancions contra el Banc Central de l'Iran perquè els resulti més difícil vendre petroli, ni ha dissuadit la Unió Europea de fer un primer pas per impedir les importacions de petroli iranià. Els analistes afirmen que un bloqueig parcial de l'estret d'Ormuz podria provocar, al cap de pocs dies, un augment del preu mundial del barril de petroli de 50 dòlars o més.

Preus per sobre dels 100 dòlars

Aquesta amenaça és el que ha ajudat a mantenir els preus del barril de petroli per sobre dels 100 dòlars en les últimes setmanes, malgrat el retorn del petroli de Líbia als mercats mundials, els temors d'una recessió econòmica europea i el descens de la demanda de gasolina als EUA. Els preus del petroli van pujar lleugerament dimecres passat, quan es van agreujar les tensions polítiques.

Alguns dirigents nord-americans han advertit a l'Iran que no violi les lleis que protegeixen la navegació comercial en aigües internacionals, i han afegit que la marina dels EUA garantiria la llibertat del trànsit marítim. Més del 85% del petroli i la major part del gas natural que passa per l'estret va a parar a la Xina, el Japó, l'Índia, Corea del Sud i altres nacions asiàtiques.

Però un bloqueig tindria un efecte dòmino en els preus mundials del petroli. Com que l'Iraq, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units depenen de l'estret per transportar les seves exportacions de petroli i gas natural, el bloqueig podria afeblir alguns dels governs d'una regió ja inestable. Els analistes creuen que el més probable és que una crisi per l'estret d'Ormuz portaria la Xina i els EUA a contreure una mena d'aliança per restablir el transport de les exportacions, tot i que, segons Goldwyn, la Xina seria més propensa a recórrer a la diplomàcia privada per no desplegar la força militar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT