La Mària i l'Elvira es van anar a apuntar al registre d'unions civils de l'Ajuntament de Montgat el gener del 2011, seguint una tradició que es remunta a Catalunya a l'any 1994, en què aquesta iniciativa municipal sobre les parelles de fet va revolucionar la legislació sobre matrimonis a tot l'Estat. Vitòria i Sant Joan Despí van ser els primers consistoris que van obrir el servei un històric 11 de juny. Però, divuit anys després, el desplegament del registre ha entrat en retrocés, almenys per dues raons: perquè el registre civil concentra les peticions i perquè la picaresca s'ha instal·lat en el servei a l'hora de fer matrimonis de conveniència.
Omplir el buit legalEls inicis van ser protagonitzats per parelles homosexuals i joves
El cas de la Mària i l'Elvira recorda els orígens del registre de parelles de fet. "No va ser gens programat el nostre cas, però ens semblava que donaríem més cobertura legal a la nostra filla", explica la Mària. La Generalitat i l'Estat van donar cobertura a les parelles de fet amb les lleis del 1998 i el 2005, respectivament, però fins a aquell moment la iniciativa va tenir un gran èxit entre les parelles joves que buscaven un mínim compromís sense haver de fer gaires papers, ni amb l'Església ni amb l'Estat, i també entre les parelles homosexuals, que no tenien alternativa d'unió de cap tipus.
Batejos i bodes civilsL'èxit del registre va ampliar els serveis, fins i tot, amb multibodes
La Cloe, filla de la Mària i l'Elvira, estrenarà aquest estiu el servei de bateig civil, una iniciativa que s'ha aprovat al gener a Montgat, però que es va estrenar a Igualada el 2003 arran de noves demandes de les parelles de fet. "No en tenien ni idea a l'Ajuntament", diu la Mària, una de les dues mares de la Cloe, que afegeix que va ser el ple, finalment, qui va ratificar fa unes setmanes el nou servei municipal. Un cas molt més excepcional, també vinculat col·lateralment a l'ampliació de l'oferta per a aquestes unions civils, van ser els casaments múltiples. Només es van fer un cop al districte barceloní de Gràcia, concretament en una celebració el 29 de setembre del 2006, que va aplegar vuit parelles, amb cognoms anglesos i africans ben barrejats amb els catalans. "Farem dues o tres bodes l'any d'aquesta mena, que serveixen per reduir llistes d'espera i per donar resposta a demandes de parelles, amics o germans, que es volen casar alhora", deia el regidor del districte en aquell moment, el republicà Ricard Martínez.
Registre civil flexibleL'autentificació per evitar bodes civils de conveniència esdevé laxa
L'Eugènia i l'Omar van anar al registre civil ara fa dos anys en una població del Maresme i no els van fer gaires preguntes, a diferència d'altres municipis, on les parelles han de passar un dur examen de coneixença per demostrar que la seva unió no respon a la simple conveniència per arreglar els papers en casos de nova immigració. Aquest control en els registres civils municipals encara és molt més superflu en el servei d'unions civils, en què el màxim que es demana és un certificat de convivència de dos anys sota el mateix sostre. Barcelona va començar el 21 d'octubre de l'any passat a desmantellar el registre de parelles de fet, per fugir de la possible picaresca que es pot generar en els registres, assegurant des de fonts municipals que el servei "ha perdut el seu sentit amb la nova legislació superior existent".
Picaresca i immigracióDes de Vilafranca fins a Badalona es dupliquen les peticions del 2010
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va suspendre cautelarment el registre d'unions civils el juliol del 2011 per l'increment "extraordinari i desproporcionat" de noves inscripcions. L'alcalde, Pere Rebull, va parlar de "frau de llei" en comprovar que diverses parelles s'empadronaven el mateix dia de la inscripció en pisos concrets de la localitat i, fins i tot, es va detectar un cas d'una persona que s'havia inscrit més d'una vegada amb cònjuges diferents. A Badalona, l'alcalde Xavier García Albiol va decidir suprimir directament el registre perquè "aquesta mena de registres municipals s'estaven utilitzant per inscriure parelles que en realitat eren unions de conveniència". Seguint un dels eixos del seu discurs habitual, Albiol va apuntar que volia "evitar la immigració il·legal".
La Mària i l'Elvira no entenen que la majoria d'arguments per cancel·lar un servei que va ser molt aplaudit des del col·lectiu que elles representen -les parelles homosexuals- es vinculin principalment a una picaresca per driblar els controls del reglament de la llei d'estrangeria. La Mària, de fet, justifica aquesta picaresca i la fa extensible a tots els altres estaments d'unions familiars. "Les bodes de conveniència han existit tota la vida, eclesials o civils, i trobo fatal que se suprimeixi una opció triada per moltes parelles joves", diu la Mària.
El cas és que no només Barcelona, Badalona i Vilafranca han qüestionat el futur del registre d'unions civils. També han posat l'accent en la immigració els ajuntaments de Salt, Banyoles, Blanes i Sils, que ja han fet passar a millor vida aquesta oficina municipal. El Cos Nacional de Policia també hi està a sobre i es calcula, sempre segons fonts policials, que hi pot haver, fins i tot, un negoci encobert d'inscripció de parelles de conveniència per arreglar papers a 15.000 euros el casament .
