La pime es queda sense diners
Els petits empresaris suen per negociar amb la banca el seu finançament en un entorn de crèdit escàs i competint amb les urgències de la gran empresa i ara, a més, de les administracions públiques.
Barcelona.L'aixeta del crèdit encara raja amb comptagotes per a les petites i mitjanes empreses i els autònoms. Les patronals més representatives coincideixen en el diagnòstic que la restricció creditícia que els tortura seguirà com a mínim els pròxims dos anys. Més enllà de la caiguda en picat en la concessió de nous préstecs des dels nivells rècord del 2007, els empresaris lamenten que la renovació de crèdits i pòlisses que ja tenien pactades s'està convertint en un malson. "El drama no és el que no et donen, sinó el que et prenen", resumeix el president de Fepime, Eusebi Cima.
El crèdit disponible és escàs. Les dades de la cambra de comerç de Barcelona apunten que l'estoc de crèdit acumula 22 mesos de descensos. A aquesta manca de crèdit, asseguren les pimes, s'ha de sumar la forta competència que han d'afrontar no només amb la gran empresa, sinó ara també amb el sector públic. Les administracions, cada cop més endeutades, han començat a trucar a la porta de les entitats demanant finançament. La directora del departament d'Economia de Foment del Treball, Mercè Pizarro, constata que la demanda per part les administracions desencadena "un efecte expulsió" que deixa amb menys possibilitats les sol·licituds de les empreses. I com més petites, pitjor, afegeix Cima.
El discurs del sector financer és ben diferent, esclar. Assenyalen que el problema no és l'oferta, sinó la demanda de crèdits, que encara està deprimida. Després dels nivells extraordinaris de crèdit demanat el 2006, la crisi va provocar una frenada dràstica perquè les empreses van frenar projectes, noves inversions, adquisicions i fusions. Ara les xifres estan com fa deu anys. El president de Pimec, Josep González, lamenta que moltes empreses no s'atreveixen a demanar diners de cara a les exigències i avals que els exigiran.
El fre en la concessió de crèdits és patent. Les entitats financeres en van denegar un de cada quatre l'any passat, mentre que el 2007 el 90% va rebre llum verda, segons reflecteix una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Incentivar noves vies
Les empreses són conscients de les limitacions que té el sector financer. A més de les dificultats a l'hora de captar recursos als mercats, que encara desconfien d'Espanya, estan immerses en els seus processos de reconversió i reestructuració. González diu que les empreses han de "canviar de mentalitat" respecte al finançament perquè les entitats financeres són una part petita del finançament. Ara cal fer "un cistell variat" amb crèdits participatius, finançament públic, accionistes i no tenir por al capital risc. L'empresari necessita familiaritzar-se amb totes les alternatives.
El secretari general de Cecot, David Garrofé, considera que per estendre aquestes alternatives calen estímuls fiscals. Proposa ampliar les bonificacions quan l'empresa reinverteix beneficis i en el camp del capital risc, demana elevar les deduccions, que en alguns llocs arriben al 30%. "El govern espanyol encara és molt poruc amb aquests instruments i veu més la despesa a curt termini que els beneficis d'aquestes mesures a llarg termini", apunta Garrofé. Encara queda molt per fer.
Els recursos que arriben ho fan per la via tradicional -les entitats financeres- i via instruments públics com l'Institut Català de Finances (ICF). Divendres passat, aquest organisme va acordar amb onze bancs i caixes línies de crèdit i avals per valor de 2.250 milions que aniran directament a les pimes i autònoms catalans, sobre els quals pesa la responsabilitat d'estirar el carro de la recuperació econòmica.
