Publicitat
Publicitat

ELS ÈXITS DEL BARÇA LA INSPIRACIÓ

Els caps de colla reivindiquen el treball en equip que defineix el mètode de Guardiola

La pinya dels castells, un model per a la gestió de grup

Tot i ser un personatge excepcional, Guardiola no s'ha inventat els valors en què basa la seva gestió al capdavant del Barça. Molts ja els apliquen, des de sempre, les colles castelleres d'arreu del país.

Entre els milers de persones que des del novembre han mostrat la seva alegria pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco segur que hi ha Pep Guardiola. L'entrenador del Barça en fa bandera i, més enllà que s'hagi premiat la bellesa d'una activitat arrelada a Catalunya des de fa 200 anys -tot i que d'origen valencià, d'Algemesí concretament-, segur que veu en aquest reconeixement una lloança d'una manera de ser, un estil de fer les coses molt català, la cosa "immaterial" que transmeten els castells.

Pep Guardiola, tot i ser un entrenador excepcional, capaç de guanyar 10 títols en 3 temporades, no ha inventat res. L'esforç, el sacrifici, el treball en equip, el compromís i la solidaritat són paraules que descriuen el que són els castells, i sovint els tècnics les apliquen al futbol, amb més o menys èxit. I l'èxit de Guardiola és haver-les fet servir totes alhora, i haver-se'n sortit. "La novetat és que ell tingui aquest discurs en el futbol, ja que en el món casteller sempre hem hagut d'incidir en el fet que tots som importants, i que tan imprescindible és el que és a dalt del castell com el de l'últim cordó de la pinya; l'esperit de solidaritat de l'equip fa que tothom se senti important", assegura Jordi Crespo, cap de colla del la Jove de Tarragona.

Esperit col·lectiu

A l'entrenador del Barça li agraden els castells, i més d'un cop se l'ha pogut veure a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb els seus fills com a espectador d'alguna diada de la Mercè. Seria massa agosarat dir que Guardiola és com és perquè és un fan dels castells i del que signifiquen, però el seu Barça té una flaire castellera. "L'esperit és el mateix, que entre tots ho fem tot, i que el col·lectiu és el que n'ha de sortir premiat; el treball en equip", indica David Miret, el cap de la millor colla de l'actualitat, els Castellers de Vilafranca -considerada el Barça dels castells-. Miret és conegut dins el món dels castells amb el sobrenom de Zubi, per Zubizarreta.

Totes les colles castelleres volen fer els castells més alts i més difícils, com tots els equips de futbol busquen guanyar els màxims títols possibles. I per què uns ho aconsegueixen i d'altres no? Jordi Crespo, de la Jove tarragonina, té la resposta: "Les colles que han aconseguit transmetre el discurs del compromís i el sacrifici als seus membres, que tots són igual d'importants, i que ho han fet no només amb un discurs, sinó també amb fets, són les que han aconseguit una actitud col·lectiva que dóna un potencial a la colla que fa que li sigui més fàcil assolir objectius, i crec que amb el Barça de Guardiola ha passat això". És a dir, que amb paraules, i també amb fets, ha convençut els seus jugadors que la seva força és el col·lectiu.

Un dels exemples més flagrants de tot plegat és el cas de Messi. En els seus primers anys al primer equip ja es detectava que era un jugador extraordinari, però sovint se l'acusava d'un cert individualisme. I ha estat precisament amb l'arribada de Guardiola a la banqueta del Camp Nou que l'argentí ha entès que ell és millor gràcies als que l'envolten. "Si depens de dos castellers que són molt bons, però a plaça no vénen els altres 200 que formaran la pinya perquè estan farts de les seves ximpleries, per molt que tinguis els millors no podràs fer el castell", argumenta Crespo, que afegeix: "Jo a la meva colla he incidit molt als castellers de tronc -que són com les estrelles de la colla- que si un dia no pugen al castell, en lloc de mirar-se'l des de fora, s'han de posar a la pinya". En resum: "Si no ets a dalt, ets a baix". Ara Messi és l'exemple perfecte d'aquesta filosofia; quan ell té la pilota és el seu moment de lluïment, i quan la perd és el primer d'ajudar a recuperar-la, com va fer a Getafe per donar-li el tercer gol a Pedro en un partit d'aquesta temporada, o en un matx al Camp Nou en què va perseguir per tot el camp el Kun Agüero per robar-li l'esfèrica en un enfrontament contra l'Atlètic de Madrid. "Tu quan ets a dalt has de defensar els castells des del tronc, que és el que saps fer, però, si no, has d'ajudar la colla des de la pinya", sentencia el cap de colla de la Jove Xiquets de Tarragona.

Sinergies d'anada i tornada

La força mediàtica del Barça i el ressò que tenen totes les rodes de premsa de Guardiola han fet que, de retruc, el món casteller també hagi copiat algunes coses del de Santpedor. A Vilafranca, per exemple, els cartells per engrescar la gent per anar a l'últim concurs de castells a Tarragona deien una frase molt pròpia del de Santpedor: "No pensis en un concurs, pensa en la història". Per la seva banda, Lluís Feliu, cap de colla dels Capgrossos de Mataró, reconeix que, sense voler-ho, al final d'una mala actuació per les Santes d'enguany, quan va veure les cares una mica tristes va fer un discurs a la colla en què els deia: "Nois, avui he fallat jo perquè m'he equivocat en les decisions preses". "Després van dir-me que havia semblat Guardiola parlant". De vegades les comparacions no són odioses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT