Una pistola al clatell
El macrojudici contra la xarxa de prostitució controlada per mafiosos romanesos a la ronda de Sant Antoni havia de ser exemplar i s'ha convertit en un fiasco. Els 45 acusats s'enfrontaven a penes de presó que, en alguns casos, podien ser de 21 anys, però han acabat acordant amb la fiscalia una condemna global, amb penes que no sobrepassen els dos anys i unes multes irrisòries de mil euros, la sisena part de la recaptació mensual que exigien els xulos a les noies que feien venir des de Romania per explotar-les pels carrers del barri del Raval de Barcelona.
El judici, segons ha denunciat en una carta pública l'associació Genera, dedicada a la defensa dels drets de la dona, és un exemple de com no s'ha de perseguir el tràfic de persones forçades a la prostitució. Així, malgrat l'enorme ressò que va tenir l'operació policial feta contra aquesta xarxa mafiosa l'any 2006, malgrat la detenció de 120 persones i les històries de terror que van explicar una vintena de les víctimes quan van ser rescatades per la policia, la investigació no ha tingut finalment el gruix que reclama un fet d'aquesta magnitud.
De manera que l'acusació s'ha hagut de construir sobre el testimoni de les víctimes, moltes de les quals no han pogut -o no han volgut- declarar en el judici, i s'ha demostrat la fragilitat que significa perseguir unes xarxes tan violentes només amb el testimoni de les noies explotades.
El tràfic de dones per a l'explotació sexual és un món molt complex on es barregen les amenaces a la família, les drogues, la soledat, els càstigs físics, les violacions i la dependència dels traficants. Per desmantellar aquestes xarxes es necessitaria que la investigació, sostinguda per un marc legal adequat i uns poders públics compromesos, anés més enllà de la denúncia de les víctimes, les quals acostumen a no tenir cap confiança que la col·laboració amb la justícia o la policia els hi reporti cap benefici, sinó més aviat el contrari.
El risc de la denúncia
La imatge d'algunes de les noies sortint de l'Audiència de Barcelona de bracet dels seus explotadors és el que millor reflecteix el fracàs de la persecució d'aquest tràfic. Un fracàs que es demostra estrepitós quan algunes d'aquestes víctimes, segons que ha explicat a la premsa l'advocat Àlex Solà, han estat testimonis protegits pel judici del Raval, però apareixen com a imputades en un nou judici que s'ha de celebrar com a conseqüència d'una batuda feta un any després. A la víctima no se li pot demanar que la persecució i la condemna depenguin exclusivament del seu testimoni, perquè si alguna cosa té clara és que ningú s'ocuparà de protegir-la fins a les darreres conseqüències. Sempre recordaré el que em va explicar una noia albanesa que vivia refugiada amb unes monges de Madrid. Li vaig preguntar per què no denunciava l'home que l'obligava a treballar al carrer. "Un dia -va contestar-, ell em va trucar al telèfon mòbil. Mira amb qui estic, em diu. Sento la veu del meu fill de set anys que em diu que té una pistola apuntant-li al clatell. Vaig decidir pactar: jo no explico res, tu no em fas res, ni a mi, ni a ningú dels meus".
La pitjor confusió -hipòcritament maniquea- que pesa sobre el món de la prostitució és el fet de posar-ho tot dins d'un mateix sac, de manera que el debat sobre la regulació o la prohibició es converteix en un debat sobre la llibertat personal. El tràfic, que és una forma d'esclavitud i no té res a veure amb aquesta discutible llibertat, és un delicte que afecta els drets de les persones i, com a tal, hauria d'estar perseguit. El fet de barrejar-ho tot, però, fa que mentre es mareja la perdiu sobre la prohibició/regulació, milers de dones són víctimes de l'explotació i viuen desprotegides davant dels nostres nassos, a la cantonada de casa o a les carreteres. Potser el millor indret de Catalunya per veure aquest fenomen amb tota la seva complexitat, amb una implantació xocant, fora de tota mesura, és la Jonquera. D'una banda, hi tenim els grans prostíbuls, el darrer dels quals, el Paradise, té més habitacions que el millor hotel de luxe de Barcelona. El seu propietari, que ha estat imputat dues vegades per tràfic de persones, va guanyar davant del Tribunal Superior i en nom del lliure comerç els permisos d'obertura que li negava l'alcalde. El prostíbul funciona a tota màquina, com també ho fan els que hi ha a prop de Campany o de Siurana, els impostos dels quals financen la festa major.
De l'altra, les noies desregulades, esclavitzades, es passegen per les rotondes de la Jonquera, les carreteres, els pàrquings dels camions, mig despullades. Quan se les va voler foragitar es va aprovar una ordenança per multar-les, que va ser un fracàs anunciat. De manera que segueixen allà. Tothom les veu, tothom les mira, tothom ho sap. A vegades algú para el cotxe, obre la porta del camió. Elles saben que els toca abaixar el cap. I que si se'n volen sortir només podran comptar amb les pròpies forces.
