FINANÇAMENT LA PROPOSTA DE MAS-COLELL
Crònica 02/02/2011

El pla Mas de salvament

Al calaix del govern català no hi queda ni cinc però la Generalitat ja ha enviat un document al Ministeri d'Economia, al qual ha tingut accés aquest diari, plantejant les seves demandes.

Pere Martí
4 min
GeneralitatFinalment, PIB

BarcelonaEl conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va enviar dilluns un document al ministeri d'Economia amb un conjunt de mesures per sanejar les finances de la Generalitat. El document té 19 folis i porta per títol: Plan económico-financiero de reequilibrio de la comunidad autónoma de Catalunya 2011-2013 , amb data de mes de gener. L'objectiu és negociar amb el govern espanyol la manera de complir l'objectiu del màxim de dèficit de l'1,3% fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera. Actualment és del 3,7% i per tant cal actuar, ja que la situació és greu i ahir fins i tot el Financial Times se'n feia ressò.

El document s'està negociant aquesta setmana per tancar un acord abans de la reunió que Artur Mas i José Luís Rodríguez Zapatero tindran dilluns que ve a la Moncloa. Per millorar els seus ingressos, la Generalitat planteja tota una sèrie de peticions al govern espanyol apel·lant al "principi de lleialtat institucional". Aquestes mesures són l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut per a inversions en infraestructures per un import de 759 milions d'euros per aquest any i de 219 milions per als anys 2012 i 2013. La Generalitat també demana una aportació del Fons de Competitivitat que preveu el model de finançament d'un import de 1.350 milions per al 2011 i de 1.000 milions d'euros per al 2012 i 2013, que adoptaria la forma d'avançament de fons. És una mesura que no està prevista però que tampoc cap llei impedeix, segons fonts del govern català. Una altra proposta és la cessió a la Generalitat de la titularitat dels immobles en els quals l'Institut Català de la Salut exerceix les seves funcions des de fa més de 30 anys i "en els quals ha invertit gran quantitat de recursos". En el document s'esmenta concretament la seu d l'ICS i els hospitals de Vall d'Hebron, Bellvitge, Josep Trueta, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Viladecans i Verge de la Cinta, amb l'objectiu de fer-ne un cens emfitèutic. Tot i que la titularitat és de la Seguretat Social, la conselleria preveu que "la previsible actualització del Pacte de Toledo obre la porta al seu traspàs a la Generalitat".

Finalment, també planteja un augment del 5% de la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat per al 2011 i d'un percentatge equivalent a l'evolució del PIB per al període 2011-2012.

Mantenir els impostos

Per demostrar que el seu compromís de sanejar les finances és ferm, la major part del document del departament d'Economia està dedicat a explicar què fa la Generalitat en aquesta direcció, perquè la vicepresidenta i ministra d'Economia, Elena Salgado, en tingui coneixement puntual. Algunes mesures ja són conegudes, com la reducció de la despesa pública en un 10%, que suposa aproximadament uns 2.600 milions d'euros, però altres representen algunes novetats. En el terreny fiscal consolida l'augment dels impostos aprovat pel tripartit, incloent-hi l'increment del tram de l'IRPF per a rendes superiors a 120.000 euros en dos punts i en quatre punts per a les superiors als 175.000 euros, l'anomenat impost per als rics , que al seu dia va criticar CiU quan era a l'oposició. També aposta per la "revisió" del tipus reduït de l'impost de transmissions en la compra de vivendes per joves menors de 32 anys i la "revisió" de les deduccions per primera adquisició o rehabilitació de la vivenda habitual.

Així mateix introdueix novetats en el terreny de les taxes universitàries, obrint la porta completar-les amb altres taxes en màsters i cicles formatius de grau superior per augmentar els ingressos de la Generalitat. El capítol de les infraestructures és un dels més afectats per les retallades, ja que s'aposta per endarrerir o fins i tot paralitzar les inversions executades pel conjunt de les entitats públiques, concretament GISA, REGSA i ICF Equipaments, i alentir l'execució de grans projectes, tot i que no se n'especifiquen exemples concrets.

Dins aquesta línia s'anuncia que es reduiran les línies d'ajuda a la inversió, tant les que afecten el sector privat com públic, i es restringirà la tramitació de compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs. El mateix to genèric es manté quan es parla de reduir la despesa de publicitat, publicacions, exposicions, certàmens i altres activitats de promoció, difusió i campanyes institucionals del sector públic, en què no hi figura cap xifra concreta.

Amb totes aquestes mesures, el conseller Mas-Collell espera que la Generalitat redueixi la seva despesa en 2.600 milions d'euros, un 10% respecte al 2010, cosa que situa l'endeutament total del 2011 en 38.473 milions d'euros, i compleix amb l'objectiu de reduir el dèficit fins al 1,3% exigit pel Consell de Política Fiscal i Financera. Amb aquest escenari, la conselleria demana al ministeri d'Economia autorització per endeutar-se 11.662 milions d'euros durant el 2011. Aquests diners s'obtindrien a través de l'emissió de bons, tot i que la Generalitat no ha especificat si els vendrà al públic o als inversors institucionals.

El pla de reequilibri de Mas-Colell acaba amb una advertència: si finalment no hi hagués acord o se'n reduïssin els límits, "només comportaria més dificultats per a la Generalitat de Catalunya en l'obtenció dels recursos necessaris per al finançament de la seva activitat i, en conseqüència, en el compliment de les seves obligacions en un moment d'especials dificultats econòmiques i financeres per al conjunt de la societat".

Trucades telefòniques

Aquests dies les negociacions entre el Govern i el ministeri s'han accelerat per mirar de tancar l'acord abans de dilluns. Tant Artur Mas com Josep A. Duran i Lleida estan apuntalant els contactes de Mas-Colell amb converses telefòniques amb Zapatero i la vicepresidenta Salgado, o amb reunions com la que va mantenir el portaveu de CiU a Madrid amb el president del govern espanyol la setmana passada. Sanejar les finances de la Generalitat és ara com ara la prioritat de la federació nacionalista, perquè la situació comença a ser preocupant.

Així ho reconeixia ahir el mateix Oriol Pujol quan va assegurar que "pràcticament no es poden ni pagar les nòmines". D'aquí ve, segons Pujol, que Mas viatgés dilluns a Madrid amb un bitllet de classe turista: "Va llançar un missatge: estem fotuts, la situació és molt complicada i jo vaig en turista", va dir a COMRàdio. Posteriorment, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va rebaixar el to de gravetat de les declaracions del seu company de partit. Tot i admetre que la situació de la Generalitat és "delicada", va assegurar que els treballadors públics "no s'han de preocupar per les seves nòmines".

stats