VITÒRIAPatxi López va constatar ahir al Parlament que tindrà un final de legislatura complicat. Quan falta un any per a les autonòmiques, el PP -soci únic del lehendakari- incrementa la pressió sobre els socialistes en matèria de pacificació. El president basc pretenia traslladar a Euskadi l'acord que fa unes setmanes es va aconseguir al Congrés de Diputats sobre el final de la violència d'ETA i, fins i tot, ampliar-lo amb un seguit d'iniciatives per consolidar la convivència.
José Antonio Pastor, el portaveu del grup del PSE, destacava a l'inici de la sessió: "És la primera vegada en la història del nostre autogovern que ens podem plantejar, de veritat, un debat sobre la fi del terrorisme que no fa gaire temps, a tots, ens semblava utòpic". Però les coses es van acabar torçant.
Fer formal el que ja és legal
Els dirigents del PP no pensaven en utopies quan el lehendakari va començar a exposar el seu full de ruta. López va sol·licitar, "des del respecte als tribunals", legalitzar l'antiga Batasuna "com més aviat millor": I afegia: "Si han tornat a les institucions de manera legal [en referència a Bildu i Amaiur], no té sentit que no disposin de partit. Es tracta de fer formalment legal el que ja és materialment real".
En la línia del decàleg per la pau que va presentar a finals de l'any passat, López va defensar l'acostament progressiu dels presos d'ETA a Euskadi en el marc d'una política basada en el penediment i la reinserció. Segons ell, l'accés a les millores penitenciàries és "responsabilitat dels mateixos reclusos, que han de redemocratitzar-se ".
La novetat, i el que va provocar que els tretze parlamentaris del PP despleguessin les antenes al màxim, va ser la proposta de crear una "ponència especial per a la convivència". Els matisos en aquesta qüestió eren fonamentals. Com que la proposta de López era informativa i no es podia votar, els socialistes volien aprofitar una moció d'Aralar en el mateix ple, que també incloïa una ponència similar, i aprovar-la perquè així el fòrum de diàleg comencés a caminar. Des de feia dies, tots els grups de la cambra, menys EA i UPyD, intentaven pactar una esmena transaccional al text d'Aralar per donar forma a la ponència. López va afirmar: "Ha de consensuar les iniciatives polítiques que ens ajudin a accelerar la fi definitiva del terrorisme i la consolidació de la llibertat plena per a tothom".
Un text assumible per al PP, a diferència del que va llegir López. El lehendakari va afirmar que la comissió havia d'incloure, a més dels grups parlamentaris, "altres representants institucionals". Els populars van captar que era la manera d'obrir la porta a una eventual participació de l'esquerra abertzale.
El líder del PP, Antonio Basagoiti, va reclamar garanties al PSE que no permetria mai que cap membre de Batasuna participés en aquesta ponència. "Ha d'escollir: Batasuna o el PP", el va avisar. En una dura intervenció, va acusar el president basc de patir "síndrome d'Estocolm" i de "fer el joc a l'esquerra abertzale" assumint-ne els plantejaments. El popular va contraposar López a la "prudència" de Mariano Rajoy davant "els que encara no han condemnat la violència". El lehendakari va respondre-li que la ponència no és cap mesa de partits ni té "agenda, presència o idees" de Batasuna. Però no va servir de res. La calculada ambigüitat del lehendakari sobre una probable presència, encara que no permanent, de l'esquerra abertzale ja havia disparat les alarmes del PP. Els grups van aparcar la proposta de López i van decidir esperar temps millors i, sobretot, un canvi d'actitud del PP basc, que ha recuperat el discurs més dur.
Una cambra "il·legítima"
L'esquerra abertzale il·legal compta, en qualsevol cas, ser present al pròxim Parlament. Ahir els seus representants ja hi van tornar a posar els peus. Convidada per EA, la seva dirigent Maribi Ugarteburu va oferir una multitudinària roda de premsa per rebutjar "l'excloent" ponència de López i reclamar la dissolució d'una cambra "il·legítima". El PSE i el PP els ho poden posar fàcil. Ja preparen la seva ruptura.
