Barcelona.Antoni Fornés, de 95 anys, va esbossar un somriure quan va saber que una de les propostes sorgides de les últimes assemblees de la plaça Catalunya era la convocatòria d'un referèndum per instaurar la III República. Fornés, que ahir al matí observava els missatges que acolorien l'acampada de Barcelona, va treure la cartera de la butxaca i va mostrar, orgullós, el carnet d'oficial de les forces armades de la II República per exhibir la seva complicitat amb el col·lectiu d'indignats. "Això que tenim és democràcia? La joventut s'ho passa malament i ha de protestar, perquè només el que ha passat amb els pisos és una vergonya", explicava aquest jubilat barceloní, que té un nét a l'atur.
Mostraven la mateixa sintonia amb els acampats Montserrat Puget i Maria Teresa Molas, que van fer cua per firmar a favor del col·lectiu d'indignats. "El que esteu fent és una lliçó de civisme i d'implicació, i heu de saber que la gent gran us dóna suport", deia Molas a un jove que l'atenia. "La llavor ja està plantada", li va respondre el noi. Darrere seu, una pancarta reforçava el missatge que compartien: "Junts i organitzats, podem contra els mercats".
Debat, oci i turistes embadalits
Perquè si una cosa es constata amb el pas de les hores és que el moviment d'indignats cada vegada està més ben organitzat. El servei de cuina preparava ahir arròs amb verdures i macarrons, la carpa d'objectes perduts recopilava objectes de tota mena -des de claus perdudes fins a matalassos-, a la comissió de sanitat s'oferien massatges per desentumir els músculs dels qui havien passat la nit al ras, es repartia crema per protegir la pell del sol, la comissió de comunicació contactava amb la resta de ciutats acampades i es recollia planter per preparar un hort urbà. Mentrestant, s'improvisaven debats temàtics. "Qui pot oferir qualitat de vida als seus fills amb un sou de 600 euros?", es preguntava una noia amb el megàfon a la mà. "Tothom s'ha d'arremangar per fer possibles els canvis, i els polítics els primers", afirmava Josep Lara, un pensionista de 72 anys. Era la prèvia de l'assemblea de la tarda. I de la reflexió en grup, un altre cop massiva, en van sorgir una allau de propostes, com la de convertir la plaça Catalunya en un espai de debat cada dia a partir de les sis de la tarda, una àgora dels temps moderns, agermanada amb la plaça Tahrir. De la capital d'Egipte en va arribar un comunicat de solidaritat, molt aplaudit.
Va haver-hi temps per a la confrontació d'idees, però el centre neuràlgic de Barcelona també va esdevenir un espai de lleure. S'hi van habilitar zones perquè els petits pintessin, i es van fer representacions teatrals i tallers de perruqueria. Els turistes i els que no eren turistes es feien fotos, embadalits, com si l'acampada s'hagués convertit en una atracció més de la ciutat. Ho serà més avui a la tarda, quan es programi una paròdia de la cita amb les urnes: una botació amb pilotes de protesta contra el sistema.
