Crònica 03/02/2011

Amb plaça fixa per fer recerca al sincrotó d'Hamburg

J.s.
1 min
Oriol Vendrell està instal·lat a Hamburg.

BarcelonaOriol Vendrell té 33 anys i dirigeix un grup de recerca en química teòrica al Deutsches Elektronen Synchrotron (DESY), el centre de sincrotó alemany. Aquest barceloní va traslladar-se a Alemanya després de doctorar-se en química a la UAB. L'etapa fora de casa havia de durar dos anys, però Vendrell va decidir ampliar l'estada, difícil com resultava trobar una plaça d'investigador a Catalunya que s'ajustés a les seves aspiracions professionals. Després de sis anys, disposa de l'oportunitat que buscava. "Tinc una plaça fixa, amb unes condicions i uns recursos inimaginables a Espanya per a algú de la meva edat", comenta aquest químic, que viu a Hamburg amb la seva dona.

La parella té una filla de quatre mesos. De moment, no es plantegen tornar. "Sempre arribem a la conclusió que ens costaria adaptar-nos a viure a Barcelona, perquè el caos només ens agrada quan baixem a Catalunya de vacances", admet el químic. A Alemanya s'hi troben còmodes, després d'un període d'adaptació en què l'aprenentatge de la llengua va resultar un pas imprescindible per sentir-se ciutadans alemanys de ple dret. Ho constata Vendrell, plenament integrat després de teixir llaços socials i laborals: "La meva dona i jo ens vam proposar parlar alemany des del començament. Tot i que és difícil, l'esforç ha valgut la pena. La llengua és un factor important". Satisfet de com ha estat acollit, destaca les virtuts de la societat alemanya -les resumeix amb els qualificatius "assenyada, responsable i treballadora"- i subratlla el valor que el país atorga a la formació acadèmica. "Els títols acadèmics aporten prestigi. Per exemple, la figura del professor universitari és una de les més valorades socialment", verbalitza Vendrell.

stats