Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

El ministre planteja un pacte per canviar el model actual que el govern català rep amb cautela

Els plans de Wert per a l'educació

Canviar el model de l'educació pública per primar l'esforç i tendir cap a l'excel·lència. L'executiu estatal planteja una reforma que des de Catalunya es rep amb la mà estesa però amb cautela.

Les primeres passes del nou ministre d'Educació, José Ignacio Wert, donen algunes pistes sobre quin pot ser el model d'ensenyament públic que proposarà el govern de Rajoy per aquesta legislatura. D'entrada, les primeres declaracions d'intencions de Wert ja auguren canvis que passaran per la reforma del sistema educatiu, tot i que fins ara no n'han transcendit més detalls. El que sí que ha dit el ministre, en una entrevista a Onda Cero, és que aquesta reforma, tingui la fórmula legal que tingui, es vol aconseguir a través d'un gran pacte estatal que ha d'incloure, forçosament, les comunitats autònomes que tenen transferides les competències.

A Catalunya la conselleria d'Ensenyament espera amb cautela que Wert reveli els seus plans. L'equip de la consellera Irene Rigau hi coincideix en el fons -la necessitat d'aplicar canvis-, però es vol mostrar prudent. El que no agradaria al Govern seria que ara l'executiu estatal volgués crear una nova llei espanyola d'educació, la qual cosa també demoraria significativament, a causa de la burocràcia de la tramitació parlamentària, la seva aplicació.

Però més enllà del com, la música que sona des del nou ministeri d'Educació és bastant similar a la que des de les últimes eleccions catalanes interpreta la consellera Rigau: primar la cultura de l'esforç, castigar la mediocritat i apostar per l'excel·lència. Wert ja ha dit que caldria arribar a una coincidència en el diagnòstic dels errors de l'ensenyament a l'Estat, perquè la situació actual ha portat a "la cultura de la mediocritat, de càstig de l'excel·lència, que està castigant les oportunitats de futur de la societat espanyola".

El ministre recorda que els resultats d'abandonament escolar prematur són els pitjors de l'entorn europeu, mentre que els d'excel·lència són un dels més baixos. Per Wert, això s'ha traduït en una "pèrdua de la cultura de l'esforç" i en una "atenció laxa als resultats", una situació que, segons ell, ha de canviar radicalment amb una dimensió pedagògica que les autoritats han de traslladar a la societat. I una altra advertència: és "urgentíssim" reformar el sistema perquè en educació els resultats són sempre a mitjà i llarg termini i no es pot perdre més temps.

La immersió no es toca

El que sí que té clar el govern català és que no pensa cedir ni un mil·límetre en el model lingüístic a les escoles del país. La immersió lingüística és intocable per al departament d'Ensenyament. El cert és que fins ara l'executiu de Rajoy no té gaire intenció d'agafar la bandera de la guerra contra la immersió a Catalunya, malgrat que en el seu programa electoral deixava clar que una de les prioritats seria garantir que el castellà pogués ser llengua vehicular a les aules de tot l'Estat. Però fins ara, ni Wert ni el discurs d'investidura de Rajoy hi han fet esment, més enllà d'apostar pel model trilingüe a l'ensenyament. "Si l'objectiu és que hi hagi tres llengües que es dominin (castellà, català i anglès), hi estem d'acord. Però no podem estar d'acord a imposar-nos la manera d'aconseguir-ho", respon Rigau.

Algunes fonts assenyalen que el PP estaria esperant la resolució final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que encara ha de resoldre el recurs de la Generalitat contra l'ultimàtum per suprimir la immersió lingüística. El TSJC va decidir suspendre temporalment aquest ultimàtum, de dos mesos, fins a tenir la resolució final. Si Rigau perd el recurs, augmentarà la pressió al govern del PP perquè actuï. Si la Generalitat guanya, l'amenaça es guardarà en un calaix fins que algú el torni a obrir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT