"T ranquil·les: encara queda un príncep lliure". Aquesta és la frase que il·lustra una de les samarretes més venudes aquests dies a les botigues de souvenirs de Londres. La sentència vol donar esperances a totes les noies que suposadament esperen poder casar-se algun dia amb un príncep: encara queda lliure el príncep Enric, el germà petit de Guillem. La frase recull amb ironia l'entusiasme amb què molts anglesos estan vivint l'enllaç del príncep Guillem amb un plebea.
Tot i que els plebeus fa anys que ocupen trons reials, a la Gran Bretanya es tracta d'un fet excepcional. El matrimoni del príncep Guillem amb Kate Middleton trenca l'antiga tradició britànica que ha vist tots els seus monarques casar-se amb descendents de reis o, com a mínim, d'aristòcrates del seu país, com era el cas de Lady Di.
El glamur de Mònaco
Però més enllà de les fronteres britàniques, ja fa temps que s'ha trencat aquesta tradició. Quan es parla de princeses plebees la gran referència és Grace Kelly, l'actriu de Hollywood que es va enamorar del príncep Rainier i es va convertir en princesa de Mònaco. Una història ensucrada que es va vendre com un conte de fades i que va acabar amb tragèdia, com tantes altres. La princesa Grace era sinònim d'elegància i glamur i va tornar a la dinastia monegasca l'atenció mediàtica que ja no l'ha abandonat i que tant han fet patir els seus successors.
El cas de Letizia Ortiz, la jove periodista que es va casar amb el príncep Felip, també va fer parlar. Molts esperaven que l'hereu escollís alguna jove de sang blava , després que se'l relacionés amb Isabel Sartorius o la model noruega Eva Sannum. Però no va ser així i l'hereu de la casa reial espanyola va escollir una plebea, que ja havia estat casada i s'havia divorciat. Letizia Ortiz va coincidir fa dues setmanes en un altra de les reines d'origen plebeu més famoses de les monarquies mundials.
Es tracta de Rania de Jordània. La reina Rania és filla de palestins, tot i que va néixer a Kuwait, i té molts seguidors tant per la seva tasca professional i humanitària com per la seva elegància. Tot i això, recentment ha rebut crítiques d'alguns sectors àrabs que l'acusen de no encaixar en l'estereotip de reina i de ser una malgastadora.
Les cases reials del nord d'Europa tampoc no han escapat de la moda de casar-se amb plebeus. El príncep hereu de Noruega, Haakon Magnus, es va casar amb Mette-Marit Tjessem, una jove mare soltera que treballava de cambrera i era coneguda al país per haver participat en un reality show per trobar parella. Per netejar el seu currículum i fer oblidar totes les crítiques que ha rebut s'ha esforçat per mantenir una conducta exemplar des de la boda.
La princesa Victòria de Suècia també va optar per un plebeu, en contra de la voluntat de la seva família i de gran part de la societat sueca. Es tracta de Daniel Westling que era el seu entrenador personal i la persona que més l'ha ajudat en la seva lluita contra l'obesitat.
L'últim hereu que s'ha sumat a la tendència és el príncep Albert de Mònaco. El pròxim 2 de juliol es casarà amb l'exnadadora sud-africana Charlene Wittstock, que ja s'ha convertit al catolicisme per poder accedir al tron del principat.
L'actriu nord-americana Grace Kelly es va convertir en princesa de Mònaco.
