CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
Crònica 29/04/2011

La població de la Xina Envelleix i es fa més urbana

El creixement demogràfic de la Xina s'ha ralentit en l'última dècada però l'envelliment de la seva població s'accelera i el desequilibri entre sexes persisteix. El país s'enfronta a noves tensions socials.

Redacció
2 min
Una parella d'avis entraven ahir amb el seu nét a l'estació del metro de la Plaça del Poble de Shangai.

Les xifres a la Xina es mouen per milions. Més de 6 milions de treballadors han col·laborat en l'elaboració del cens del país més poblat del planeta, que ja ha arribat als 1.339 milions de persones. En només una dècada, la població xinesa ha crescut tant com habitants té França o el Regne Unit.

Lluitant per convertir-se en la primera potència econòmica del món, la Xina creix demogràficament, però ho fa a un ritme molt inferior al del seu rival més directe, l'Índia, que, a més, compta amb una població molt més jove. Els xinesos envelleixen en un país sense xarxes socials d'atenció als més grans. Sense pensions decents. Amb una estructura familiar canviant. I amb una població en edat de treballar minvant, però amb més expectatives salarials i de nivell de vida. "Les dades dels cens demostren que el país haurà de fer front a les tensions i els reptes que comporta aquest desenvolupament econòmic i social", reconeixia ahir Ma Jiantang, el responsable de l'Oficina Nacional d'Estadística de Pequín que va presentar les dades.

La Xina urbana

El primer focus de tensió és la imparable migració interna, que ha afectat més de 260 milions de persones. "Un de cada sis xinesos ha deixat casa seva" els últims anys, explica Wang Feng, demògraf i director del Centre d'Estudis de Polítiques Públiques de Pequín, sorprès perquè la ràpida migració dels anys 90 ha continuat a l'alça.

El desplaçament constant de la Xina agrícola cap a les zones industrials ha canviat les tornes i, per primer cop, més del 50% dels xinesos ja viuen en zones urbanes. Aquesta arribada massiva de població provoca enormes reptes a nivell d'infraestructures, transports, subministrament energètic, tractament de residus i desequilibris socials per noves bosses de pobresa. Els experts adverteixen que la reducció de la població en edat de treballar augmentarà la pressió sobre els salaris, i el despoblament de les zones rurals podria tenir efectes econòmics també sobre el preu dels productes agrícoles.

Més nenes

El cens electoral s'ha carregat els arguments en favor de la política de fill únic de les autoritats xineses, malgrat que el president, Hu Jintao, es va avançar a la publicació de les dades assegurant dimecres que continuarà "defensant i perfeccionant les polítiques reproductives que han permès estabilitzar el creixement demogràfic".

El govern xinès està convençut que les limitacions imposades des dels anys 80 els han permès estalviar-se 400 milions de naixements. Els avortaments selectius i la no inscripció en cap registre de les nenes que neixen continuen sent una pràctica habitual. Els desequilibris, des del bressol fins a l'edat adulta, són una constant. "Cal prendre mesures més fermes, ocupar-se millor de les nenes i donar més bons llocs de treball i bons salaris a les dones", demanava ahir el responsable de l'Oficina Nacional d'Estadística. No va demanar directament canvis de legislació, però sí ajustaments.

A la Xina neixen avui 100 nenes per cada 118 nens. Un estudi publicat l'any passat augurava que 24 milions d'homes no podran trobar parella d'aquí al 2020 per culpa d'aquest desequilibri.

stats