La policia del rei de Bahrain esclafa les protestes xiïtes
Bahrain és un estat al golf Pèrsic que no arriba al milió d'habitants; però ahir va ser el centre de totes les mirades després que les forces del govern ataquessin la plaça on acampaven els manifestants.
Llençols, tendes de campanya i cuines improvisades. És tot el que va quedar al centre de la capital de Bahrain després que la policia carregués amb gasos lacrimògens i bales de goma contra el campament improvisat que havien muntat els manifestants a la nova plaça Tahrir de Manamah, la capital. Només van caldre vint minuts. La contundència dels cossos de seguretat va deixar un balanç provisional de cinc morts i més de 170 ferits, segons la cadena qatariana d'Al-Jazira. Els testimonis explicaven que els hospitals estaven col·lapsats i l'entrada a la capital controlada per desenes de tancs.
El rei de Bahrain va decretar l'estat d'emergència i la comunitat internacional va començar a respondre amb contundència a les mesures preses per la monarquia de la minoria sunnita d'Al-Khalifa, al poder des de la independència del Regne Unit el 1971 i governant per sufragi universal des del 2002. La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, es posava les mans al cap i demanava moderació durant la repressió policial. Els EUA és un gran aliat de Bahrain al golf Pèrsic, té al port de la capital d'aquesta illa que no supera els vint quilòmetres d'amplada la cinquena flota naval. Hi treballen aproximadament uns 1.500 marines, encarregats de controlar la zona conflictiva més calenta del planeta.
L'oposició a Bahrain està liderada pel bloc xiïta Wefaq, que té 17 dels 40 diputats. Des de fa anys, la majoria xiïta del país denuncia que Al-Khalifa ha llançat una estratègia per canviar la balança demogràfica i tenir el control complet del país. La majoria dels càrrecs i feines qualificades les té la minoria sunnita.
Dos mesos del detonant tunisià
Ahir se celebraven els dos mesos del suïcidi del jove tunisià Mohamed Bouazizi, que va convertir-se en l'heroi nacional de la revolta al país i que ha provocat l'efecte dominó d'un estat a un altre del Pròxim Orient. I justament ahir l'exdictador Ben Ali entrava en coma després d'un vessament cerebral. El país veí, Líbia, veia com les expectatives d'acabar amb el règim més antic de l'Àfrica són cada cop més complicades. A la capital es va veure poc moviment antigovernamental, tot i haver-se convocat un "dia de la ira". Això sí, els ciutadans que donen suport al president van sortir al carrer amb eslògans. A la resta de ciutats del litoral va haver-hi repressió de protestes contra el govern d'Al-Gaddafi i la cadena qatariana Al-Jazira fa un balanç de 14 morts.
La comunitat internacional comença a veure com el govern del Iemen està a punt de caure. Les protestes a Sanaa s'allarguen per setè dia consecutiu i l'escenari és similar al de la plaça Tahrir fa dues setmanes, quan els dos bàndols s'enfrontaven a cops de rocs.
"Marxa de la victòria" a Egipte
Egipte celebra demà una setmana de la caiguda de Mubàrak i ho vol fer amb una altra marxa del milió, però aquesta vegada per celebrar la victòria. Les entitats pro-demòcrates volen demostrar la força popular al carrer una altra vegada per recordar a l'Exèrcit el poder que encara tenen. Al Caire, els moviments polítics es comencen a moure i els joves han muntat un partit propi per anar per separat dels Germans Musulmans a les eleccions.
