Publicitat
Publicitat

SEGURETAT A LLATINOAMÈRICA

El país té un problema de crim endèmic i uns cossos de seguretat corruptes i abusius

La policia, l'assignatura pendent del Brasil

El Brasil no aconsegueix resoldre el seu problema de seguretat. La policia, responsable del 20% dels assassinats al país, viu amb precarietat i alts nivells de corrupció i flirteja amb grups paramilitars.

Les recents vagues de la policia militar (PM) a Bahia i Rio de Janeiro han reactivitat el debat sobre el paper deficient dels diversos cossos de seguretat brasilers. El mateix país que és un model internacional per la reducció de les desigualtats socials i per l'enfortiment de l'economia, naufraga en tot el que fa referència a la seguretat. Els últims 15 anys, els intents dels governs d'implantar plans federals per combatre la delinqüència, reduir el nombre d'homicidis i millorar la qualitat de les policies no han obtingut resultats clars.

La cultura de la violència, herència directa de la dictadura militar -del 1964 al 1985-, està molt arrelada. La policia militaritzada du a terme el compliment de la llei mitjançant la força i el conflicte, cosa que es tradueix en alts nivells d'agressivitat i denúncies constants per violacions dels drets humans. Segons Marcelo Semer, jutge a Sao Paulo i expresident de l'Associació de Jutges per la Democràcia, els cossos de seguretat són els responsables de quasi el 20% dels 40.000 homicidis anuals al país. El percentatge podria ser més elevat, ja que no es coneix l'autoria de més del 90% dels assassinats. Als jutjats brasilers, com va denunciar el diari O Globo , hi ha 140.000 casos abandonats. La majoria acabarà arxivat sense investigació.

La PM brasilera té un dels índexs més grans de letalitat del món. A l'estat de Sao Paulo, per exemple, el percentatge de detinguts en relació al nombre de morts és 108 vegades més baix que als EUA, com indica un estudi de l'ONG Human Rights Watch.

L'opinió pública justifica aquest bany de sang amb normalitat quotidiana. L'alarma social generada pels elevats índexs de delinqüència du a l'exigència de respostes ràpides i contundents per una classe mitjana eminentment conservadora. El principi que diu "el delinqüent bo és el delinqüent mort" està estès i dóna carta blanca a la policia. Les víctimes dels excessos, que inclouen execucions extrajudicials, són la població més pobra. El perfil de l'assassinat, com s'explica en estudis de l'ONU, és un jove, negre, sense antecedents penals i que viu als barris perifèrics o a les faveles de les grans ciutats.

La policia insatisfeta

La mala maror generalitzada a les comissaries -hi ha hagut més de 300 vagues policials des del 1997- té l'origen en la pressió implícita d'una feina molt perillosa, inversament proporcional al salari. Els cossos de seguretat són un dels aneguets lletjos del funcionariat.

I els sous baixos acaben privatitzant la seguretat. Els agents fan hores extres com a vigilants i actuen amb impunitat absoluta. La degeneració de la situació, com ha denunciat l'Alt Comissariat de l'ONU pels Drets Humans, és la connivència amb el crim organitzat, com queda palès a les faveles carioques controlades pel narcotràfic -i amb la creació, a les mateixes corporacions, de grups d'extermini i de milícies paramilitars que extorqueixen i actuen contra els sectors més pobres de les grans ciutats, entre els quals hi ha els meninos da rua -. A les àrees rurals aquestes milícies actuen de braç armat de terratinents en els conflictes per la possessió de la terra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT