PERIODISTAEl ja expresident de la Costa d'Ivori, Laurent Gbagbo, ha estat apartat del poder per les tropes franceses. Sobre el paper, els 1.650 soldats enviats per París només tenien com a objectiu salvaguardar la vida i els interessos dels 12.000 francesos que hi viuen. El cert és, però, que Gbagbo, antic socialista reconvertit en partidari del benefici propi, maltractava sovint els enviats de l'antiga colònia.
Jacques Chirac va destruir l'aviació militar del país com a represàlia per la mort de set soldats francesos. Dominique de Villepin, quan era ministre d'Exteriors, va viure un semisegrest per part de partidaris de Gbagbo quan va arribar a Abidjan per negociar. I Sarkozy, que creia que Gbagbo guanyaria les eleccions presidencials del novembre, va donar 48 hores al president sortint per abandonar el poder i reconèixer la victòria d'Ouattara. Gbagbo ha tardat quatre mesos i més de 1.000 morts a executar l'ordre.
Molts interessos econòmics
La Costa d'Ivori és el primer país productor de cacau del mon. Té mines d'or, plantacions de cafè i el port d'Abidjan és dels més actius i ben equipats de l'Àfrica atlàntica. El gestiona una societat de Vincent Bolloré, el mil·lionari que va deixar el seu iot a Sarkozy perquè hi celebrés la victòria electoral del 2007.
Les obres públiques del país les fa en gran part el grup Bouygues, gran productor de ciment, operador de telefonia, propietari de TF1 -el canal privat de TV més rendible d'Europa- i inversor en autopistes, ponts, aeroports, hotels i el que faci falta. Martin Bouygues és amic personal de Sarkozy.
El projecte de canalitzacions d'aigua i de depuradores el fa el grup Veolia, líder mundial d'empreses de serveis destinats a preservar el medi ambient. Al capdavant de Veolia, Henri Proglio, un dels empresaris preferits de Sarkozy. I cal recordar que davant de Port-Bouët, la base dels militars francesos a Abidjan, i ja enmig de l'oceà, el grup francès Total hi busca petroli.
Perquè tots puguin tornar a treballar, la ministra de Finances acaba de concedir, amb caràcter d'urgència, un préstec de 400 milions d'euros per posar ordre a Abidjan. D'aquest conglomerat d'interessos, de la presència determinant -econòmicament i militarment- de l'antiga colònia, se'n deia -¿se'n diu?- la Françafrique. El terme el va inventar el primer president de la Costa d'Ivori independent. Era l'any 1955.
