La política exterior de França naufraga a Tunísia
Corresponsal a ParísMentre les declaracions de dirigents d'arreu del món circulen des de divendres per subratllar la data històrica en què van triomfar les ànsies de democràcia de tot un poble, l'Elisi es va manifestar amb un tebi comunicat, un dia més tard.
Després d'una reunió d'urgència amb el primer ministre, François Fillon, els ministres d'Interior, Brice Hortefeux, i d'Afers Estrangers, Michèle Alliot-Marie, i el mateix president Sarkozy, tot feia pensar els periodistes congregats a les portes de l'Elisi en unes primeres declaracions del portaveu del govern. Però l'únic fruit de la reunió de crisi ha estat un discret i vague missatge.
El comunicat segueix la línia prudent de l'emès divendres a la tarda. En plena inquietud per les conseqüències de la revolta, incertesa sobre si França acolliria o no Ben Ali, i la comunitat tunisiana mobilitzada al voltant de l'ambaixada de Tunísia a París, l'Elisi va emetre un missatge concís que ja ha estat qualificat de lamentable per alguns mitjans francesos. El comunicat deia: "França pren nota de la transició constitucional. França desitja el final de la violència. Només el diàleg pot aportar solucions democràtiques i duradores a la crisi actual". Massa poc i massa tard.
Primer suport, després silenci
L'Elisi ha mantingut el silenci durant tota la revolta. És el silenci que respon a la política d'ulls closos cap a un règim dictatorial al qual França ha donat sempre ple suport, des de Chirac a Sarkozy. Les primeres declaracions oficials arribaven de la veu del primer ministre Fillon el dia 13 passat, després de setmanes de manifestacions reprimides amb violència. Fillon parlava just després que la ministra d'Afers Estrangers insinués a l'Assemblea Nacional la possibilitat d'enviar tropes de reforç a Ben Ali "per assegurar que les manifestacions tinguin lloc en circumstàncies de seguretat". Dos dies abans, el ministre de cultura, Fréderic Miterrand, havia declarat: "Parlar d'una dictadura a Tunísia és una exageració". Aquest divendres, Rachida Dati, diputada de la UMP i exministra de Justícia, deia que Ben Ali havia estat un aliat clau en la lluita contra el terrorisme. Però els valors de laïcitat i progrés econòmic que tant ha valorat França a Tunísia, giraven l'esquena a l'escalada de la corrupció, censura i presos polítics.
Ahir, durant una manifestació de solidaritat amb Tunísia a París, els líders dels partits de l'extrema esquerra coincidien a condemnar "l'actitud hipòcrita del govern francès", en paraules de Jean-Luc Mélenchon, eurodiputat pel Front d'Esquerra i president del Partit d'Esquerra. També demanaven la dimissió de la ministra d'Afers Estrangers, Michèlle Alliot Marie. De fons, a la mateixa manifestació: "Ben Ali assasssí, Sarkozy còmplice". Per la seva banda, Ségolène Royal trencava ahir dissabte el silenci del Partit Socialista francès (PS) amb un "Visca Tunísia lliure i democràtica".
