ELECCIONS 2011
Crònica 04/04/2011

Els pactes més estranys es fan als ajuntaments

Roger Tugas
5 min

La legislatura passada, en un moment de màxima tensió nacional per la tramitació de l'Estatut, cridaven l'atenció dos pactes peculiars en l'àmbit local: ERC i PP governaven plegats a Alella (Maresme) i Aitona (Segrià). Aquests acords no es van reeditar el 2007, però en desenes de municipis catalans se'n poden trobar d'altres de difícilment extrapolables a àmbits més generals. La proximitat difumina les diferències ideològiques i esdevenen factibles aliances teòricament contra natura per impulsar projectes concrets o per desallotjar del consistori partits que hi governaven des de feia temps.

El catàleg de pactes que s'obre després d'unes eleccions locals és molt més ampli que les unions de les esquerres, els acords de CiU amb PP o ERC o, fins i tot, la sociovergència, les opcions més factibles en l'àmbit nacional. Així, els grans rivals a nivell estatal, socialistes i populars, governen plegats a municipis com Cunit (Baix Penedès) o Malgrat de Mar (Maresme). Aquestes aliances, però, no sempre són sòlides i, des que es van constituir el 2007, PSC i PP les han trencat en consistoris com el de Cervelló (Baix Llobregat) i el de Roda de Barà (Tarragonès).

De la mateixa manera, malgrat que ERC i els populars no coincideixen en solitari a cap ajuntament, sí que governen en alguns municipis conjuntament amb CiU, com a Premià de Mar (Maresme) o Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental). Un dels dos regidors republicans de la segona localitat, Abel Julien, espera que aquesta fórmula "no sigui mai extrapolable" a l'àmbit nacional, però subratlla que "ha funcionat perfectament" en el seu cas.

Després de 12 anys de consistori socialista i tenint totes les forces unes propostes similars per a Palau-Solità, ERC va optar per aquell pacte perquè, "en l'aspecte humà", s'entenien "més amb la gent de CiU i el PP". Això els va comportar un cert desgast i alguns militants van marxar a la CUP, però Julien defensa que han tingut les "mans lliures" per aplicar el seu programa en les seves regidories, medi ambient i cultura, i van poder col·laborar -com CiU- en la consulta local sobre la independència, sense friccions internes amb el PP. Els populars fins i tot van votar en contra d'una moció del PSC per fer onejar la bandera espanyola a l'Ajuntament l'11 de setembre, els tres socis n'havien pactat la retirada en l'acord de govern.

Per trobar un acord únicament entre republicans i conservadors, cal anar al País Valencià. A la Vall de Laguar (Marina Alta), un regidor d'Esquerra va votar una moció de censura del PP per prendre l'alcaldia als socialistes. La formació republicana, però, va expulsar l'electe local, que és considerat un trànsfuga.

Pactes entre ICV i CiU o PP

Tampoc no estan lliures de pactes sui generis les agrupacions locals d'ICV. Els que protagonitzen les crítiques més implacables contra l'actual Govern de CiU governen gràcies als vots dels nacionalistes i els republicans a Molins de Rei (Baix Llobregat), i donen suport a l'alcalde convergent de Figueres (Alt Empordà) en un pacte amb els mateixos tres actors. Els ecosocialistes, a més, fins i tot comparteixen ajuntaments amb el PP. Això és possible a consistoris com els de Roses (Alt Empordà) i Platja d'Aro (Baix Empordà). Els regidors de cada formació, d'esquerra i dreta, no se senten incòmodes amb l'acord i el valoren positivament, com les polítiques impulsades conjuntament.

El pacte a Roses va permetre acabar amb 14 anys del mateix color -nacionalista- al consistori, com explica l'electe popular Manel Escobar. "Ningú esperava que duréssim més de sis mesos", recorda, però han governat plegats quatre anys i ara afirma que "en poques coses no hi ha hagut acord". Com en la majoria de casos similars, Escobar subratlla que va ser "un pacte més de persones que de partits" i que l'èxit rau en el fet que cada partit se centrava a gestionar les àrees que li pertocaven. El regidor popular assegura que l'aliança ha estat una "experiència positiva" en què els desacords sorgien més per les mocions sobre temàtiques supralocals. Escobar, però, se sent disgustat pels enfrontaments amb àrees gestionades pels seus socis en altres àmbits: la conselleria de Medi Ambient, a mans d'ICV, no va permetre obrir el port nàutic de Roses, mentre que el govern socialista de l'Estat no va deixar renovar i ampliar la depuradora del marisc.

El cas de Platja d'Aro és similar, tot i que el pacte va sorgir arran d'una moció de censura. CiU feia 18 anys que governava, a l'inici de la legislatura amb el suport d'ERC i PP, però els populars van avalar un canvi i el 2009 van pactar amb PSC i ICV. El regidor ecosocialista, Pedro Torres, explica que en el món local "es minimitzen les diferències ideològiques dels partits", però, tot i això, "el primer" que van haver de fer va ser "explicar bé l'acord". I el pacte se centrava "en la prioritat de revisió del POUM", vigent des del 1985, un procés liderat per la regidoria del PP però que va comptar amb 40 sessions de participació ciutadana, cosa que va llimar les asprors que hi podia haver entre els tres socis.

Acord per frenar els xenòfobs

Un altre cas de força major que reclamava sumes heterogènies és el de Vic (Osona), on el 2007 Plataforma per Catalunya va esdevenir segona força. "Això va fer repensar coses", confessa el regidor republicà Joan López, i es va constituir un govern d'unitat entre CiU, PSC, ERC i ICV per frenar l'ascens dels xenòfobs. Al cap de tres mesos, discrepàncies entre l'alcalde -d'Unió- i els ecosocialistes van provocar l'expulsió d'ICV, però els altres tres socis s'han mantingut units fins al final. Segons López, "els partits hem après a governar de manera diferent", cosa que suposadament ha fet augmentar "la qualitat democràtica i el prestigi de l'administració" i, per tant, hauria de contribuir a evitar la consolidació de postures xenòfobes. Això no vol dir que no hi hagi hagut "tensió interna" a l'hora de tractar qüestions com els pressupostos o mesures relacionades amb la immigració -com el famós debat sobre l'empadronament d'immigrants en situació irregular-, però les situacions s'han resolt "sense plantejar un trencament".

Fins i tot una força alternativa com la CUP ha hagut de mullar-se i tancar pactes incòmodes, sempre sense entrar al goven local. El 2007 eren decisius per donar l'alcaldia de Sant Celoni (Vallès Oriental) a PSC o CiU i, després que tots dos acceptessin totes les seves demandes, van signar un acord d'investidura i governabilitat amb els nacionalistes, ja que els socialistes feia 17 anys que governaven. Segons la regidora independentista Montserrat Vinyets, el procés de negociació va ser "transparent i públic", va comptar amb la participació de les associacions i es va ratificar en una assemblea de simpatitzants. Tot i això, el pacte va durar un any. "Va ser una decisió complicada, però valenta", defensa Vinyets. Va seguir-los l'estela la CUP de Vilafranca (Alt Penedès), que el 2009 va donar suport a una moció de censura de CiU per arrabassar l'alcaldia al PSC.

Segons aquestes experiències, les combinacions de tots els colors polítics poden lluir en l'àmbit local. "Els municipis són plurals i els ajuntaments també ho han de ser", justifiquen els impulsors d'uns pactes que a la Generalitat, ara per ara, semblen utòpics.

stats